Practica artística al museu de Granollers
Vam anar a visitar al museu de Granollers per fer una practica artística, on vam conèixer a la Marta Galàn. Vam fer un taller on vam haver de desprendre'ns de les coses que nosaltres pensàvem que eren més importants per nosaltres, mentre sonava música barroca i a l'acabar es tallava i es canviava a música caòtica. No teníem cap ordre, cada persona sortia respectant el tempo, en tranquil·litat, va ser la primera vegada que vaig veure a tants adolescents junts tan tranquils, va haver-hi una gran harmania. Vam omplir la taula d'objectes i alguns van escriure que significaven aquests objectes per ells, van aparèixer coses que mai aquest pensat que serien tan importants.
​
Més tard vam ordenar els objectes de la taula i vam escriure el que ens feia sentir tot aquest espectacle. Va ser tot molt estrany, però a la vegada va ser molt maco.
​
Després del descans vam tornar, ens van separar en dos grups, el meu grupa va fer l'activitat de convertir un objecte en or, però no ens va sortir molt bé, ja que el paper es trencava molt rapidament. Per últim havíem d'escollir una obra i analitzar-la, totes eren obres bastant diferent del que havia vist en altres museus. La nostra obra escollida va ser una de Carles Congost dels cereals. Ens va costar una mica analitzar-la, ja que no sabíem per on començar.
​
Per acabar jo crec que aquesta excursió va ser bastant interessant, va ser una cosa nova que mai havia fet, una cosa més dinàmica i no tan teòrica.
Sala Beckett - El pes del plom
El passat divendres 5 d'octubre els alumnes del celestí bellera vam anar a la Sala Beckett a veure una obra de teatre anomenada el pes del plom. L'historia tracta de quatre personatges que viuen les seves vides, que s'estimen i s'odien, que tenen pors i inseguretats, que ploren, que ballen, que riuen, que criden, que follen... Quatre personatges que ens pregunten, en cada gest i en cada paraula, quina és la nostra responsabilitat.
​
La obra comença amb els cuatre personatges a la escena cridant. Al principi de l'historia no s'enten que fa un home en la banyer i un altre apuntant-lo amb una pistola, dient que tot era culpa seva, mentres va passant l'historia entens tots els canvis d'escena i de que tracta l'obra. Com els negocis i el trafic de armes poden afectar a les persones.
​
L'obra va ser molt interesant i entretinguda, una de les millors obres que he vist, em va atrapar desde el primer moment. Al final vam fer una posada en comú amb el director, els actors i un periodista. El periodista en va explicar moltes coses de les que pasaba actualment en el mon amb el trafic d'armes.
Visita al MEAM
El dia 16 d'octubre vam anar al MEAM (Museu Europeu d'Art Modern), un museu d'art de Barcelona on feien una exposició temporal d'art hiperrealista Japonès. Abans de veure aquesta exposició vam veure l'exposició permanent d'aquest museu.
Una guia ens va portar a la part dalt on tenien l'exposició, una mescla de quadres i escultures realistes i hiperrealistes, totes eren sorprenents, quadres molt ben fets i escultures molt detallades. Tots ens acostàvem alguns quadres per veure si estaven pintats o eren fotos, ja que eren molt realistes. Hi havia moltes classes de pintura.
Després ja vam anar a l'exposició temporal, on vam veure moltes obres fetes per pintors japonesos que havien viatjat pel món intentant plasmar tot el que van veure en altres països. Van ser obres molt detallades i ven fetes, ens van sorprendre molt.
En acabar la visita ens vam posar a dibuixar pel museu, vam estar una hora dibuixant, després vam anar a la catedral de Barcelona per seguir dibuixant. I així va acabar la nostra excursió.
Visita al MACBA
El dia 10 de desembre vam anar al MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona). Al principi vaig pensar que faríem una sortida avorrida, però va ser tot el contrari, m'ho vaig passar molt bé.
​
El primer que ens van dir va ser que ens tapéssim els ulls i que recorreríem tot el museu amb els ulls tapats, sense veure res, solament sentint el que hi havia al nostre al voltant, perquè no ens desviéssim havíem de seguir el soroll d'una campana. Al principi tenia molta por, ja que pensava tota l'estona que em cauria (cosa que quasi passa), però amb l'ajuda dels monitors i alguns companys vam arribar sans i salvis a la part de dalt, a fora. Quan va acabar aquesta activitat ens vam posar en comú per escoltar el que cada un havia de dir sobre el que havia sentit, tant en aquell moment amb els ulls tancats, com els 5 minuts de silenci que vam fer a casa durant una setmana.
Més tard ens van separar en 2 grups i ens van donar uns auriculars on els monitors ens van posar música i també s'escoltava la seva veu. Ens van dir que féssim el que vulguem donant voltes pel museu mentre ens deien coses pels auriculars com: Toqueu les parets i noteu la seva rugositat, seguiu a una persona i oloreu-la i si us pregunta que feu li diem que la seva olor és irresistible, balleu en mig del museu, poseu l'orella i escolteu una obra, deixeu una cosa al costat d'alguna obra, pot ser un pèl, etc...
Aquesta és una de les parts que més em va agradar, va ser tot tan estrany però a la vegada tan divertit, la gent ens mirava i reien però a nosaltres ens donava igual.
Per últim vam anar a una sala on hi havia un instrument, nosaltres l'anomenàvem Gong, ja que feia molt soroll. Ens vam col·locar tots a la sala i ens van dir que havíem d'escoltar la freqüència del so, després d'uns quants intents ens van fer seguir el soroll, la qual cosa no vam fer molt bé, però va ser molt divertit intentar-ho entre tots.
En conclusió va ser la millor visita de totes, m'agradaria tornar algun dia, els guies van ser molt amables amb nosaltres i ens van permetre fer coses que en altres llocs no ens deixarien, però els guardes ens miraven una mica malament, però segons els monitors no passava res perquè ja estaven avisats. M'agradaria fer més excursions d'aquest estil, en les quals no hàgim d'estar tot el dia escrivint ni escoltant.
No em va fer Joan Brossa
​
El 2 de maig vam anar al Museu de Granollers on vam poder veure l'exposició de teatre sonor del grup català de música experimental Cabosanroque No em va fer Joan Brossa.
Aquesta obra era part del corrent avantguardista, es va poder veure des del 4 d'abril fins al 5 de maig. Es tracta d'una instal·lació sonora i plàstica formada per objectes diferents que representen els paisatges sobre els escrits del poeta Joan Brossa entre els anys 40 i 50.
Al entrar ens van fer una petita introducció sobre qui va ser brossa i el perquè van elegir fer aquest projecte. Tots ens vam sorprendre quan va dir que seria un obra que podiem veure en directe amb soroll i moviment.
Quan vam entrar ens vam sorprendre al veure tants objectes col·locats, en un principi no tenia sentit, però una vegada vam veureu tot les coses van anar cobrant sentit. La durada d’aquesta visita va ser entre 2 o 3 hores.
Per el que ens van explicar tots els sons, objectes i persones, son part de la obra per representen els diferents paisatges que Joan Brossa escriu en els seus poemes.Hi havia veus que representen les paraules que Joan Brossa representaba més d’una vegada en els seus poemes, això s’anomena al·literació, però aquestes paraules semblaven sons ja que eren recitats per persones amb automatisme psíquic i problemes a l'hora de parlar, l’objectiu era que no poguéssim donar-li un significat a aquelles paraules,van volen que cada persona li doni el seu propi significat a cada so i objecte.
Al principi aquesta visita em va semblar bastant avorrida, pero una vegada vam entrar i vam veure tot el que havien format en aquella sala el avorriments se'n va anar. Em va semblar una visita molt interessant en la qual vaig aprendre mes de brossam que amb l'activitat per els nens sobre els poemes objecte. El que més em va sorprendre va ser com aquelles persones que van fer la obra van convertir algo d’un autor en una cosa seva inspirada en ell.
Festival Panoramic
El 25 d'octubre vam anar al Festival Panoramic a la Roca Umbert de Granollers. Vam estar allà des de les deu fins a l'una. Tot estava molt ben organitzat i ens van partir en grups, ja que érem dues escoles, el nostre grup primer tenia temps lliure per mures per les sales, on vam poder veure un munt de cartells de pel·lícules, algunes més conegudes que altres, i també vam veure llibres fotogràfics de diferents autors i cartells, tots ells relacionats amb la lluna i l'espai. Aprofitant el temps també vam anar a una altra sala més petita anomenada "The Afronauts" on ens van explicar que va haver-hi una escola la qual van planejar un viatja a la lluna, que mai es va arribar a fer, però aquesta exposició et mostra com havia sigut si haguessin pogut arribar.
Més tard ens van cridar per anar a veure l'exposició de Marcel·lí Antúnez, un artista molt conegut i que vam tenir la sort de poder conèixer i a la vegada ell ens va fer la visita. Aquesta va ser la que més em va cridar l'atenció, des de el principi tot era molt estrany. Va començar amb un vídeo que explicava el que faríem, era com un mapa que parlava del cosmos, així vam començar la visita, vam veure un tros d'una de les seves pel·lícules mudes, més amunt un extraterrestre dibuixat en un paper gegant, el qual tenia diferents parts i si les obries formava l'interior d'aquell extraterrestre, el quart que vam veure va ser dos vídeos els quals sortia ell provant la gravetat zero amb un esquelet mecànic col·locat al cos, la següent part va ser la que més em va agradar, ja que era una pel·lícula en la qual té podies formar part col·locant la cara en una caixa i quan obries la boca es feia una fotografia, l'últim va ser un vídeo molt estrany el qual canviava d'imatge amb els sorolls.
Per últim vam anar a una sala on ens van posar un vídeo, sobre tots els comentaris que la gent tenia sobre si de veritat l'home havia anat a la lluna o no, ja que d'ençà que es va produir això no han tornat a anar, sí que ho van intentar però no van aconseguir arribar, per això hi ha molta polèmica. Vam tenir una discussió sobre aquest tema després de veure el vídeo.
En conclusió, el festival va estar molt bé i molt interessant, va ser genial conèixer a artistes en persona i que ens poguessin explicar les seves obres ells mateixos.
Analisi d'una obra
L'obra que més em va cridar l'atenció va ser la de Marcel·lí Antúnez en l'apartat de l'Hipnotoc. Era una pantalla on és projectava una pel·lícula, la qual era gent disfressada que no se'ls veia la cara i tenia un decorat al fons com si fos una obre de teatre, però el més impressionant d'aquesta obra va ser la caixa que hi havia al costat, la qual tina un forat on tu podies col·locar el cap.
A la pantalla et sortia una petita icona quan havien d'aparèixer nous personatges, per tant tu havies de col·locar la cara en la capsa i obrir la boca, quan et detectava la cara es gravava la teva acció, però no d'una forma normal, eren com moltes fotos de la teva cara que es reproduïen, per lo tant quedava amb més pauses que un vídeo seguit. L'únic que agafava era la teva cara i quan apareixia el nou personatge ell sortia amb la gravació de la teva cara.
Tv3
El passat dijous dia 12 de desembre vam anar a Barcelona a la seu on està situat els estudis de gravació de la TV3, la cadena de televisió catalana més coneguda on podem veure canals com: Super3, Esport3, 3/24 i el 33.
Quan vaig entrar em vaig sorprendre lo gran que era i també de tota la seguretat que hi havia. Estava dividida en tres edificis molt grans on es feien diferents retransmissions, un d'ells era dedicat solament als esports, a aquest no vam anar. El que si vam veure, va ser el que estava a la part de dalt on es feien diferents programes de les diferents cadenes de televisió de la TV3.
Aquest edifici comptava amb 4 sales totes amb portes molt grans les quals pel que ens van dir eren per poder entrar els decorats sense problema. També l'edifici comptava amb sales de fusteria per fer tot el material necessari. De les 4 sales una no era fixa, per lo tant es gravaven diferents programes en un mateix plató. Al mateix edifici podem trobar els decorats, però en diferents parts per ajudar a la mobilitat.
Tots els platós tenen una cosa en comú, la il·luminació, la qual és molt important per les gravacions, ja que diuen que qualsevol ombra podia distreure a la gent. Algunes vegades utilitzen papers de color per donar a les llums colors més càlids o més freds. També depenent del programa tenen càmeres específiques, com les que vam veure en la tercera sala. Eren unes càmeres especials en la qual es reflectia el text a la lent de la càmera perquè els presentadors del programa el poguessin llegir, aquestes pantalles són anomenades teleapuntador.
Vam aprendre també el diferent tipus de material que utilitzen, com les pantalles de vídeo wall que són especials per ser gravades sense cap afecte òptic de les pantalles. Una cosa que també em va sorprendre, va ser l'engany de la televisió, ja que a la primera sala que vam anar estaven gravant un programa de cuina, però el menja a la vegada es feia en una cuina darrere les càmeres.
Per últim vam poder presenciar un programa en directe. Vam poder veure com la gent ensellava al principi, ja que en aquest programa s'han d'aprendre tot de memòria, també vam ser presents dels moviments i canvis de càmera durant la gravació, els quals no són pocs. Per saber quina càmera estava gravant la llum vermella que té a sobre s'encén.
Ens vam donar conte que hi ha molta gent treballant en una gravació, no sols els actors, sinó que també la gent que dirigeix i els que s'ocupen del maquillatge i vestuari. La que més ens va cridar l'atenció va ser la regidora, que era l'encargada de controlar el temps durant tot el programa.
En la meva opinió aquesta ha sigut la millor excursió del curs i no crec que cap la superi, hem après moltes coses sobre aquest món de la televisió basat en l'experiència i ha estat la millor manera de treure el nostre interès pel món audiovisual.
Mientras dure la guerra
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Duració: 107 min.
​Estrena: 27/09/2019
Gènere: Drama
Format de la pel·lícula: DVD
​
1.Argument
Espanya. Estiu de 1936. L’escriptor Miguel de Unamuno decideix donar suport públicament la revolta militar que promet portar ordre a la situació de país. Immediatament és destituït pel govern republicà com a rector de la Universitat de Salamanca. Mentrestant, el general Franco aconsegueix sumar les seves tropes a el front revoltat i inicia una campanya amb la secreta esperança de fer-se amb el comandament únic de la guerra. La deriva sagnant de l'conflicte i l'empresonament d'alguns dels seus companys fa que Unamuno comenci a qüestionar la seva postura inicial i a sospesar els seus principis.
2. Recursos visuals
Plans: La pel·lícula s'adapta a tot tipus de plans per poder gravar des de dalt on es veu l’exercit caminant, primers plans on es veu els actors parlant, inclús plans contrapicats com el dels avions
Moviment de la càmera: El moviment més clar que es pot veure es la seqüencia, es pot apreciar molt bé el moviment de la càmera ja que no fa un tall sinó que continua gravant amb moviment.
​
Protagonistes:
Karra Elejalde:
-
Interpreta a Miguel de Unamuno.
-
Va neixer el 1960 i és actor director i guionista espanyol.
-
Va cursar estudis dramàtics durant el seu període de Formació Professional, i va impartir cursos d'interpretació a C. Molinuevo
-
Té una trajectòria polifacètica que passa per la fundació de grups de teatre o el seu treball com a actor de cinema fins a escriure lletres de cançons
-
Debutar en l'espectacle Adéu, fins ou, en què va interpretar a onze personatges
-
El 1987 va debutar en el món de cinema amb el llargmetratge “Als quatre vents”
-
Fonamentalment és actor, tot i que ha estat guionista i director de dues de les seves pel·lícules: Torapia (2004) i Any marià (1999).
​​
Santi Prego:
-
Interpreta a Franco
-
Va néixer el 1962 i és un actor espanyol
-
Va ser fundador de les companyies Ollomol-teatre submarí i Ollomoltranvía.
-
Va ser director de la revista Escaramussa de l'Associació d'Actors i Actrius de Galícia.
-
És llicenciat en Filosofia i professor de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de Galícia.
Director i guionista: Alejandro Amenábar
Alejandro Fernando Amenábar Cantos (Santiago de Xile 31 de març de 1972) és un director de cinema, guionista i compositor xilè-espanyol.
-
Guanyador de nou premis Goya i un Oscar, Amenábar ha escrit els guions de les seves set pel·lícules i ha compost gairebé totes les bandes sonores d'aquests films.
-
Apassionat per les imatges, més que pels jocs infantils de petit.
-
Per Amenábar, les imatges eren indissolubles de la música de fons.
-
Si no fos director de cinema, seria músic.
-
El 1990 va iniciar els seus estudis d'imatge i so a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense però abandonament
-
Els seus primers curtmetratges, no només va exercir de director, sinó també com a guionista, protagonista, autor de la banda sonora i muntador: El cap (1991), que va obtenir el primer premi de l'Associació Independent de Cineastes Amateurs (AICA), i Himenòpter ( 1992)
Escenografia:
-
Vestuari: El vestuari està molt ben pensat perquè s'adapti al 1930, els uniformes militars, la roba de la classe més alta i la de classe més baixa.
-
Escenaris: L'escenari que més apareix és el poble de Salamanca on passa tot, sobretot la universitat. L'escenografia també estava molt ben pensada per l'època.
​​
Banda sonora: La banda sonora és original de la pel·lícula, va ser feta pel mateix director i té unes 12 cançons
Llum: Sol ser llum natural, ja que la majoria de la història es desenvolupa fora
Opinió
La veritat que la pel·lícula a estat molt ben gravada per ser espanyola, les quals solen ser molt dolentes. M'ha sorprès la gravació, però la veritat és que la pel·lícula m'ha avorrit molt, en la meva imaginació hi havia més acció però s'han passat la pel·lícula parlant de temes que alguns no teníem ni idea, ja que encara no hem arribat aquella part en història per tant ens hem embolicat bastant.
