Fitxa 1
Fixa tecina
Edifici: Escola Bauhaus Dessau
Autor: Walter Gropius
Cronologia: 1925-1926
Tipologia: Escola
Material: Formigó armat, acer laminat, el vidre pla en grans dimensions...
Estil: Funcionalista
Localització: Dessau, Alemania
Descripció formal
L'entrada principal de la Bauhaus està dividida per tres portes separades amb columnes vermelles que donen accés a l'escala i al vestíbul. L’escala està dissenyada en tres trams, el més ample és el que porta als pisos superiors, els laterals més estrets descendeixen. Al davant de l'escala trobem una finestra gran que va de terra a sostre.
El vestíbul un lloc molt interessant pels seus elements. Una cosa molt característic per a l'edifici de la Bauhaus, gairebé sempre al caminar en els corredors o escales es tenen diverses possibilitats de on anar. Pujant les escales des del vestíbul no només es pot anar als tallers i a l'administració, sinó que per l’altra banda de les escales estan ubicats uns finestrals de grans dimensions i a cada esglaó es pot veure una nova perspectiva de l'interior i l’exterior.
L'edifici té una planta amb forma d’aspa està distribuida en tres ales principals interconnectades per un element pont, la seva forma d'aspa trenca el concepte de simetria i anteposa la seva eficàcia funcional a la coherència estètica. Es va caracteritzar per plantes i seccions ortogonals, generalment asimètriques i absència de decoració a les façanes. Els espais interiors són lluminosos i diàfans.
Les ales que alberga l’edifici son: tres nivells amb aules per l'ensenyança tecnica, tres nivells en un extrem per als laboratoris i la cuina i el menjador en una sola aula. També hem de tenir en compte la aula Magna, que es el cor de la Bauhaus, i està formada per la sala un escenari i un menjador universitari. Per últim tenim els sis nivells amb 28 habitacions de 20 metres, on estan els allotjaments.
La façana: Les aules està formada per finestres horitzontals, la funció és assegurar una adequada il·luminació, la dels apartaments, en canvi, mostra obertures individuals pensades per incrementar la privacitat. Els tallers tenen un important front de vidre, que permet la màxima il·luminació i la visió de l'interior des de fora.
Sostre: Plans de gran extensió, per aquell temps gairebé no hi havia experiències amb construccions semblants i no eren impermeables
Entorn i integració urbanistica
L'edifici sembla extreure les raons de la seva configuració de les condicions de la zona en què s'ubica, limita amb un carrer, travessa una altra perpendicular a la primera i dues de les seves ales contornegen un pròxim camp esportiu.
Funció, contingut i significat
Després de la Primera Guerra Mundial, Alemanya buscava una sortida a la crisi de valors en què es trobava immersa. Els seus intel·lectuals consideraven que l'irracionalisme polític havia portat a la violència, ara havia de imposar-se un racionalisme crític, capaç de resoldre les contradiccions socials.
Gropius es va sentir profundament implicat en aquests plantejaments, la seva gran manifest del racionalisme arquitectònic seria l'excepcional per l’edifici de la Bauhaus en què s'agrupen les característiques de el Moviment modern.
Fitxa 2
Fitxa técnica
Edifici: Casa Rietveld-Schröder
Autor: Gerrit Rietveld
Cronologia: 1924
Tipologia: Habitatge modern
Material: Acer, maó i vidre
Estil: neoplasticista
Localització: Utrecht, Holanda
Descripció formal
La construcció té dos nivells:
La planta baixa es pot considerar tradicional. Al voltant d'una escala se situen els espais comuns i de servei, cuina, menjador, sala d'estar, una sala de lectura, un estudi, un dormitori per al personal de servei i una cambra de magatzem.
La planta superior és un gran espai obert, a excepció d'un lavabo i un bany, en el qual tot el mobiliari està disposat per facilitar el moviment i incorporat a l'estructura. Té un sistema de panells lliscants que es podien girar i acomodar segons les necessitats.
En aquest segon nivell es van situar totes les zones de descans. Els tres dormitoris, dividits per envans mòbils, concepte que es va usar amb la finalitat de poder crear un espai obert durant el dia, perquè els nens tinguessin més espai per jugar i posteriorment, durant la nit, tornar a transformar-se en espais privats, la sala d'estar i el bany.
Les façanes són un collage de plànols i línies els components estan deliberadament separats donant la sensació de lliscar un sobre un altre, permetent la creació de diversos balcons.
Funció, contingut i significat
És la independència visual de les seves parts, aconseguida per la separació física dels plànols, l'ús dels plànols lliures i la modulació dels plans horitzontals i verticals i la utilització del color, que accentua i determina la identitat de cada part. A això s'han d'afegir les solucions interiors, amb espais lliures que es poden modificar per mitjà de panells movibles, i el mobiliari, perfectament integrat, tractat com un element arquitectònic més. L'arquitecte aconsegueix que l'edifici sigui un tot flexible, tant a l'exterior com a l'interior
Fitxa 3
Fitxa tècnica
Obra: La Dansa
Autor: H. Matisse
Cronologia: 1909
Tecnica: Oli sobre llenç
Mides: 259,7 x 390,1
Estil: Fauvisme
Localització: MoMA, Nueva York
Descripció Formal
Podem emmarcar aquesta obra en un rectangle amb l'escena perfectament enquadrada. El primer en el qual ens fixem és en les formes humanes que hi ha, representant dones ballant. Podem veure que aquestes dones estan despullades i que tenen una forma poc realista, quasi deforme, ja que les posicions que tenen son molt estranyes. Tenen un contorn negra i bastants corbes, totes les dones estan pintades de color marró/taronja el cabell amb un to marró molt més fosc.
Els colors són els mateixos en totes les dones però les posicions i formes són diferents. Sols es pot apreciar la cara d'una d'elles la qual està de cara juntament amb un altre que té el cap avall, de les altres dos sols podem veure l'esquena i l'última es veu de costat. Els braços de totes estan units i formen un oval. No té molts detalls però si podem veure tensió en els músculs. Tota l'obra trenca amb la perspectiva clàssica.
En el fons podem veure el cel amb un color blau i a la part inferior com dues muntanyes de color verd, on estan les dones ballant. Els colors no tenen ni llum ni ombra.
Temàtica
Aquesta pintura és la primera versió feta a partir de l'encàrrec del col·leccionista rus Sergej Schtschukin d'una parella de pintures de gran format: La dansa i La música. La segona versió i definitiva es troba en Museu Ermitage de Leningrad, juntament amb la seva parella "La música".
Fitxa 4
Fitxa tècnica
Obra: Torre vermella a Halle
Autor: Kirchner Ernst Ludwig
Cronologia: 1914
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 120 x 90,5
Estil: Expressionista
Localització: Museo Folkwang
Descripció formal
En aquesta obra podem veure representada una ciutat, diferents obres arquitectòniques, tant cases com catedrals. El centre de l'obra és la torre, la qual és la més alta de totes. També podem veure un carrer on està passant un transport però no trobem cap cos humà representat. Tots els edificis compten amb finestres de color negra i predomina la perspectiva en tot el conjunt.
Els colors són freds i no utilitza gran mescla, sobretot el blau, negra, lila i vermell, a més d'un únic element verd. Els sostres són tots de color negra igual que les finestres i la torre central. El blau és utilitzat en les estructures dels edificis i el terra. El color vermell forma part de les carreteres i una part de la torre central.
L'últim element que entra pels nostres ulls és el cel, col·locat a la part superior del quadre i ocupant menys de la meitat de l'extensió de l'enquadrament. El cel també està format per diferents tons blaus més foscos que els dels edificis i també té un núvol gegant representat amb colors liles.
Temàtica
Després de la dissolució del Pont, el 1913, Kirchner comença a pintar gairebé exclusivament escenes dels carrers de Berlín. La seva intenció no era marcar la línia ni fer l'obra realista, volia emmarcar aquella plaça amb la torre gòtica al centre sense ningú al voltant.
Fitxa 5
Fitxa tècnica
Obra: Les senyoretes d'Avinyó
Autor: Pablo Picasso
Cronologia: 1907
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 243,9 cm x 233,7 cm
Estil: Cubista
Tema: Escena al prostíbul del carrer Avinyó
Localització: MoMA, Nueva York
Descripció formal
Aquesta obra es representa per les seves formes geomètriques, cosa característica d'aquest estil artístic. Apareixen 5 dones amb diferents rostres les quals són representades nues, dues d'elles tapant-se les seves parts amb una tovallola. A l'estar nues podem veure que tots els cossos estan representats amb diferents formes geomètriques i el que no queda del tot bé és el rostre de les dones.
La primera dona a l'esquerra surt representada de costat amb un rostre d'ulls grans, el color de la cara és fosc i no complementa amb el del cos el qual té diferents tons de color carn. La segona que surt de cara té un ull més gran que l'altra i en aquest cas sí que el color es complementa amb el cos com en el cas de la tercera dona. La quarta té el rostre com si portes una mascara, tons molt foscos i els ulls negres. L'última és la que té el rostre més estrany tenint així els ulls, el nas i la boca mal representats i amb un color taronja que destaca en l'obra.
Cal destacar que aquesta obra està totalment desproporcionada, sobretot braços i cames. El fons no te ningun sentit evident, també es poden trobar les formes geomètriques amb colors com marró, blau i blanc.
Temàtica
L'escena segons Picasso representa un sopar en un prostíbul. No va ser exposat fins a 1919 pel seu gran impacte. Segons Picasso va concebre el quadre com una satírica eròtica al·legòrica i literària de les obres en boga de la Arcadia. Va eliminar la figura d'homes.
Fitxa 6
Fitxa tècnica
Obra: Nena corrent al balcó
Autor: Balla Giacomo
Cronologia: 1912
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 128 cm x 128 cm
Estil: Futurista
Localització: Galeria de arte moderno en Milán
Descripció Formal
Aquesta obra és interessant, ja que l'artista va utilitzar només punts de pintura per fer formes humanes, en aquest cas es poden veure aguditzant la vista 7 dones les quals estan caminant. La part que més es diferencia són els peus, ja que en estar més separats no es confonen tant com el cos. En un principi et pots imaginar que són com papers de colors enganxats en l'obra. Els colors que s'utilitzen són el marró, vermell, carn, blau, groc, taronja, verd i negre.
Com a fons trobem una reixa negra que a estat pintada abans que els punts, per tant és fàcil diferenciar. A més de la reixa el fons també està format per rectangles petits de color groc que coincideix molt bé amb el color del full.
Temàtica
Balla, ha subratllat el seu objectiu principal de representar el moviment, a què consideraven simbòlic pel seu compromís amb l'avanç dinàmic del segle XX. En Nena que corre pel balcó, Balla, tracta de representar moviment mostrant les cames de la noia corrent en una seqüència repetida
Fitxa 7
Fitxa tècnica
Obra: Composició II
Autor: Piet Mondrian
Cronologia: 1920
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 59,5 x 59,5 cm
Estil: Neoplasticistes holandes
Localització: Gemeentemuseum, La Haya, Països Baixos
Descripció Formal
Una obra neoplasticista una de les famoses abstraccions geomètriques de les primeres avantguardes. En aquesta obra es pot veure molt bé aquesta abstracció, ja que esta formada solament per rectangles i quadrats. També una de les característiques del neoclassicisme és la utilització de les línies negres gruixudes i les paletes de colors reduïdes, com a exemple aquesta obra solament utilitza el vermell, groc, blanc, negre i blau.
El llenç és rectangular, les línies rectes, està influït per l'escola de la Bauhaus. Al ser formes geomètriques i ser abstracte utilitza formes senzilles, per tant no vol representar la realitat, sinó expressar.
Temàtica
No crec que Piet Mondrian tingues una idea que volia expressar amb aquesta obra sino
Fitxa 8
Fitxa tècnica
Obra: L'escala de l'evasió
Autor: Joan Miró
Cronologia: 1940
Tècnica: Guaix, aquarel·la i tinta damunt de paper
Mides: 40 x 47,6
Estil: Surrealista
Localització: The Museum of Modern Art, Nueva York
Descripció Formal
El surrealisme destaca per ser l'art dels somnis, un art que no té en compte la realitat exterior sinó que la del subconscient. Moltes vegades com que no té molt sentit és anomenar art abstracte. L'obra de Miró pot ser anomenada com abstracta, ja que no té un sentit específic. El que veiem són figures diferents, rectangles, cercles, formes diferents. Utilitza colors bàsics com el negre, vermell, blau i blanc. El fons té com colors mesclats en el llenç, podem notar el marró, el groc i el negre.
No sol hi ha línies gruixudes i pintades sinó que també trobem línies molt fines amb formes diferents. Els elements que podem entendre al veure la pintura són, una lluna, un sol, cares amb ulls i boca molt simples i com una ona. L'obra és horitzontal.
Temàtica
Encara que el sentit de l'obra no és molt evident l'important va ser expressar coses. Va tenir molta fama per tant es va fer una exposició en nom de Joan Miró amb obres seves i el nom d'aquesta exposició va ser igual que el nom d'aquest quadre "L'escala de l'evasió
Fitxa 9
Fitxa tècnica
Obra: Tumbona
Autor: Francis Jourdain
Cronologia: 1928
Material: Roure i vímet
Mides: 78 cm x 69,5 cm x 97 cm
Estil: Art déco
Localització: França
Descripció Formal
Aquesta obra és un moble, més detalladament una tumbona. No és la típica a la qual estem acostumats, aquelles que estan formades per una sola part i que es dobleguen. Aquest moble està format per dues parts, una és la cadira amb posa braços i un suport per l'esquena, modelable per les diferents posicions en les quals vulguis estar. L'altra part està separada i no compta ni amb posa braços ni suport, és simplement una base per col·locar els peus.
La seva forma no és tan simple com la dels mobles que estem acostumats, ja que les potes no són rectes, sinó que tenen forma d'un òvul partit i a més les potes també fan la funció de reposabraços en el cas de la cadira. El material és simple, està format per fusta de roure en el cas de les potes i les bases amb vímet cosit.
Temàtica
No hi ha molta informació sobre aquesta obra, però suposo que una de les funcions per la que va ser creada era la comoditat de poder modelar al teu gust com volies que estiguis de lluny el reposapeus i a la vegada que aquesta també funciones de cadira.
Fitxa 10
Fitxa tècnica
Obra: La massacre de Corea
Autor: Pablo Picasso
Cronologia: 1951
Tècnica: Pintura a l'oli
Mides: 110 cm x 210 cm
Estil: Cubisme
Localització: Musée Picasso, Paris
Descripció Formal
Una obra molt estranya que em va sorprendre molt. En aquesta obra podem presenciar dos bàndols, un representat que són els ciutadans, els quals tenen expressions que mostren emocions de desesperació i por. Els rostres i cossos tenen diferents formes i altures, a la vegada estan desproporcionats, però el que si tenen en comú és que tots van nus i això fa que veiem encara més aquesta desproporció en les panxes, els pits, les cames...
Per altra banda tenim més persones, però aquestes es veuen diferent, ja que encara que segueixin nus com els altres, ells sí que porten coses, en aquest cas són armes i proteccions en el cos. Tots porten diferents tipus d'armes i tenen posicions diferents. La desproporció segueix estant.
El fons no destaca molt, ja que l'important és l'escena que està passant amb les persones en el centre del quadre. El que podem veure del fons són les muntanyes verdes i marrons, el riu i una espècie de casa on també podem veure alguna cosa vermella, suposo que podem pensar que era foc. El color més destacat és el de les persones, que és el mateix gris blavós.
Temàtica
Època de conflicte entre Corea del Nord i Corea del Sud. En 1950 EUA va entrar a formar part del conflicte lluitant contra la regió de Nord quan aquesta va travessar el paral·lel 38º amb la intenció d'ocupar la regió de Sud.
Picasso va presentar a El Saló Oficial de 1951 el qual s'ha considerat al llarg de la història com el primer quadre anti-nord. L'obra representava la matança dels soldats americans la gent de Shinchun, província de Hwanghae.
Fitxa 11
Fitxa tècnica
Obra Cadira Wassily o Model B3
Autor: Marcel Breuer
Cronologia: 1925
Tècnica: Pintura a l'oli
Mides: 110 cm x 210 cm
Estil: Cubisme
Localització: Bauhaus
Descripció Formal
Aquesta cadira va tenir un gran èxit. Al ser menys pesada pel simple fet dels materials i a la vegada tenir un disseny simple que complís amb les necessitats. Com podem veure una de les seves característiques és la cadira una mica inclinada cap a baix, suposo per donar una millor posició i comoditat.
El disseny de la cadira va ser especialment revolucionari per a l'època, pel seu ús de tubs d'acer i el seu mètode de fabricació. L'estructura original era d'acer niquelat, posteriorment cromat, i doblat. El seient i el respatller són de cuir, lona o tela.
Temàtica
Marcel Breuer va crear aquest disseny inspirat per una bicicleta, l'estructura era d'acer, concretament la seva inspiració va provenir de la bicicleta Alder. En aquell temps, treballar amb acer era complicat, i portar aquests treballs a l'àmbit del mobiliari, encara més. Existia una empresa, l'empresa Mannesmann, que havia dissenyat la manera de produir tubs d'acer sense que aquests tinguessin costura, és a dir, que en doblar no es trenquessin. Va ser aquest know how sobre l'acer el qual Marcel Breuer va decidir utilitzar per crear el primer prototip del qual avui es coneix com a Cadira Wassily.
Fitxa 12
Fitxa Tècnica
Títol: El cuirassat Potemkin
Director: Sergei Eisenstein
Cronologia: 1925
Durada: 77 minuts
Tipologia: Film
Gènere: Drama Històric/Bèl·lic
Guió: Nina Agadjànova i Serguei Eisenstein
Intèrprets: Aleksandr Antonov, Vladimir Barsky, Grigori Aleksandrov, Mikhail Gomorov, Ivan Bobrov, Aleksandr Levshin, Konstantin Feldman
Descripció Formal
És una pel·lícula propagandística considerada una de les millors. No narra una història fictícia sinó en fets reals, ja que va ser estrenada durant la primera dècada de la Revolució russa (1925) i va significar un rescat de la importància dels fets que van passar en el Potemkin en el procés de la revolució fallida del 1905.
Plena d'imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives. La pel·lícula, dividida en 5 parts, és muda i està explicada mitjançant cartolines que van intercalant-se.
La seva principal virtut no està en el fons, sinó en la forma: 'El cuirassat Potemkin' és un prodigi de la tècnica i del muntatge. Mitjançant centenars de plans, uns 1029, una barbaritat per a l'època, se'ns submergeix en l'alçament popular contra la repressió de les autoritats tsaristes i com les forces armades de govern reprimeixen l'alçament.
Utilitza jocs de plans com els dels lleons despertant, plans detall de mans, braços, cares, objectes o mirades, o la utilització de travelling i angles picats i contrapicats
Descripció temàtica i argumental
És una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'Imperi rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa i repercutirà en l'Imperi rus.
Fitxa 13
Fitxa tècnica
Títol: Mort d'un milicià
Autor: Robert Capa
Cronologia: 1936
Tipologia: Fotografia
Tema: Fotoperiodisme i de guerra
Descripció Formal
La Imatge és bastant simple formalment, es tracta d'un home situat a la part esquerra de la imatge vestit amb roba que per la nostra època seria normal, uns pantalons i una samarreta, però tenint en compte la gorra i l'arma que té a la mà dreta.
La posició de l'home no és normal i es pot veure que està en moviment per tant està caient, una de les raons és perquè l'han disparat. També es pot veure que per culpa del tret l'arma se li escapa de les mans.
El fons no és molt complet, solament està format per una muntanya on està feta la fotografia, les altres muntanyes que es poden veure al fons són bastant més petites i la resta de fons està format pel cel. El color de la fotografia és en blanc i negre, es pot apreciar la seva antiguitat.
Temàtica
Segons diversos autors, la fotografia de Robert Capa captura el moment de la mort de Borrell. Actualment, alguns experts pensen que la fotografia no es va fer durant la batalla, sinó que l'home que hi surt, que podria no ser Borrell, va posar per la foto, però el tema és controvertit.
Les fotografies de Capa dels milicians a Cerro Muriano (Còrdova), inclosa la de la mort del milicià, van ser publicades per primer cop el 23 de setembre de 1936 al número 447 de la revista francesa Vu en un reportatge
anomenat Comment sont-ils tombés.
.jpg)
%2003.jpg)
Fitxa 14
Fitxa tècnica
Títol: Mandrake el Mag
Autor: Lee Falk i Phil Davis
Cronologia: 1989
Tipologia: Impressió
Mesures: 28,00 x 21,50
Tema: Fantastic
Descripció Formal
Les aventures de Mandrake es publicaven de manera regular en diferents diaris. Falk escrivia els guions mentre que Davis realitzava els dibuixos. Després de la mort de Davis el 1964, Falk va acudir a caricaturista Fred Fredericks. Quan Falk va morir el 1999, Fredericks va continuar escrivint també les tires de Mandrake.
Al principi eren historietes curtes publicades a diaris però amb el temps es van convertir en còmics físics que recollien totes aquelles històries en llibres d'unes 200 pàgines. Les primeres portades eren en blanc i negre, igual que el còmic, però amb el temps es van passar a color, el còmic segueix sent en blanc i negre.
Ha tingut diverses versions durant el temps. Totes solien utilitzar les vinyetes rectangulars i les bafarades tant ovalades com rectangulars. Una de les característiques del còmic és la lletra majúscula a l'hora d'escriure els diàlegs. Podem veure en el dibuix que utilitza personatges més realistes no com alguns còmics de l'època com seria "Mortadelo i Filemon".
Temàtica
La història és sobre en Mandrake un il·lusionista amb una capacitat hipnòtica ràpida i efectiva. A més d'un consumat mag del món de l'espectacle lluitava contra criminals i malfactors. Quan gesticulava hipnòticament aquests veien les seves armes transformades en serps o barres ardents.
