Art conceptual

• Comença paral·lelament amb l’art acció 

  • desapareix l'objecte artístic tradicional i  es substitueix per la creació d'un esdeveniment (happening)

• Finals de  la dècada del 1960

• Idea per sobre la  representació tangible 

• Hi trobem el Body art i el Land Art

• Diferents motius per el qual es comença  a desenvolupar

• Es desenvolupa a Estats Units i Europa després de la segona  guerra mundial

• Influeix als seguit s moviments artístics 

• Forma altres  corrents com el fluxus i el mail art

​​

Artistes

• Robert Rauschenberg i Jasper Johns, que van transformar la pintura incloent objectes quotidians i esdeveniments fortuïts

• Yves Klein i Piero  Manzoni contribueixen  a establir les bases de l'art conceptual

​​

Art Urbà

• STREET ART: Treball d’un conjunt d’artistes que han desenvolupat una forma d’expressió artística als carrers mitjançant l’ús de diferents tècniques (plantilles, pósters, enganxines, murals, grafitis…) 

• 99% il·legal

​

Artista

Jean-Michel Basquiat:

Es diu que “El nen radiant” (així el van anomenar) va nèixer, viure i morir per destacar ja que va ser representant d’un art allunyat de les tendències de l’època  amb una plàstica figurativa que parla per ella mateixa. Un art ple de soroll i furia.

​

L'escultura

L’escultura és l'art de modelar material. És una de les Belles Arts en la qual l'escultor s'expressa creant volums i conformant espais. 

 

Tipus d’escultura:

• Les estàtues: són les escultures aïllades que representen en tres dimensions una entitat específica.

• Els relleus: són les escultures tallades a partir d'un fons o unides a un fons.

• Els bustus: són escultures en les quals apareix només el cap i les espatlles de la persona

• Els torsos: es representa el tronc humà sense cap, braços ni cames.

• L’escultura arquitectònica: Escultures en el disseny o construcció d’un edifici. 

• L’escultura cinètica: implica aspectes de la física del moviment

 

Tècniques:

• Esculpit: consisteix en treure partícules al bloc ja escalabornat fins a obtenir la figura desitjada

• Modelat: consisteix en donar la forma desitjada a una pasta, afegint o llevant porcions de la massa

• Buidat:  consisteix en realitzar un objecte amb una forma buida per a omplir després amb un material fos o una pasta qualsevol

• Cera perduda: s'aboca un tipus de metall dins del motlle en forma líquida i així arriba a tots els racons. Quan se solidifica s'aconsegueix una còpia completament fidel al model del motlle.

• Estampat: aquest mètode imprimeix sobre una làmina de metall o de pasta un encuny perquè les figures en buit quedin en relleu.​

 

Materials:

• Argila 

• Pedra

• Estuc (calçs, pols de marbre, sorra i cola de caseïna) s’utilitza molt en parets

• Metalls

• Fusta

• Ivori (ullals animals “elefant”)

• Formigó

​​

Gravat

El gravat és una tècnica d'estampació d'imatges artístiques en paper ("estampes"). Es realitza amb planxes de diferents materials que donen nom a la tècnica mateixa.

 

• La matriu és la superfície on l'artista grava el dibuix amb eines i procediments diversos, l'entinta i finalment fa la impressió.

• L'estampa és el resultat de la creació artística, l'obra.

 

Tipus de gravat:

• Xilografia: Es treballa la fusta amb un ganivet, gúbia, enformador o burí. Es buida de fusta els blancs i es deixa en relleu els negres, s'entinta amb un corró i s'estampa, a mà o amb el tòrcul.

• Calcografia: Tipus de gravat obtingut d'acord amb les diferents tècniques emprades per rebaixar la superfície que serveix per crear el dibuix matriu.

• Litografia: Es pot gravar en pedra calcària amb àcid, però cal protegir la superfície amb un llapis de matèria grassa per delimitar el dibuix.

 

Tècniques de gravat:

• Gravat en relleu: S'imprimeix la zona que no s'ha buidat, part elevada de la matriu.

• Gravat al buit: És aquella tècnica on s'estampa la zona que ha estat gravada, ja que la tinta entra on s'ha buidat la matriu.

​​

La il·lustració

• Eina de comunicació 

• Transmet idees i reflecteix l’estètica

• Pot anar o no acompanyat d’un text

• Entendre el que es  diu amb imatges

​​

Tipus d’il·lustració:

• Ornamental: per la decoració

• Científica i tècnica: dibuix naturalista de plantes, animals...

• Humorística i satírica: la caricatura, l’acudit o la tira còmica.

• Narrativa i simbòlica: imatges en un text literari

• Didàctica i esquemàtica: manuals d’ús o infogrames a la premsa.

• Documental, etnogràfica o de projecció: Apunts d’un treball de camp

​​

El còmic

El còmic és un medi visual que ens ensenya una historieta d’un o més personatges. Es tracta d’una narració acompanyada amb il·lustracions que no es mouen.

​

Llenguatge del còmic

• S’organitza a través d’uns quadrats o espais que són les viñetas.

• El que diuen els personatges solen estar dins d’un fumet. El fumet canvia depenen que es vulgui transmetres. També canvien la lletra, per exemple si el personatge està cridant o enfadat serà un tipus o un altre.

• Hi han onomatopeyas per poder representar els sorolls. 

• La cartela es la veu del narrador, s’ubica a la part superior de la vinyeta i té forma rectangular.

•  A vegades pot ser que el còmic sigui mut i no hi porti cap text. 

 

Características

• La narració és ràpida.

• Té un llenguatge col·loquial

• Normalment tenen un to humorístic.

• Gairebé tots els còmics estan en color però hi ha excepcions que no en necessiten ja que a millor ja és molt expressiu.

• Símbols: A vegades quan un personatge està enfadat en comptes d'utilitzar paraulotes representan al personatge enfadat mitjançant ganivets, bombes… A més a més quan algú es fa mal utilitzan una frase feta com per exemple “veure les estrelles”. I molts recursos i símbols més. 

• L’expressivitat és molt important per saber l’ànim i temperament del personatge.

​​

El dibuix

• Forma d’expressió gràfica.

• Consisteix en plasmar imatges sobre un espai pla a través de diferents tipus d’instruments de dibuix. 

• Llenguatge universal.

​​

Tipus:

• Dibuix artístic→ serveix per expressar idees filosòfiques, estètiques o emocions. 

• Dibuix tècnic→ és un llenguatge gràfic universal tècnic normalitzat. Requereix precisió i exactitud.

• Dibuix geomètric→ és aquell que es representa mitjançant gràfiques planes.

• Dibuix mecànic→ s’utilitza per representar peces o parts de màquines, maquinàries, vehicles i tot tipus de maquinàries industrials.

• Dibuix arquitectònic→ és la concepció dels espais físics elaborats a escala de reducció per després ser representats a escala real.

​​

La pintura

• És l’art de pintar, d’expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors. I la seva pràctica consisteix en aplicar una tècnica concreta damunt una superfície determinada. 

• Finalitat: Obtenir una composició amb les formes, colors, textures i el dibuix, que dóna lloc a una obra d’art d’acord amb uns principis estètics.

​​

Artista

• Pintor, dibuixant, ceràmic i escultor.

• Neix el 25 d’Octubre de 1881 a Málaga, i mor el 8 d’Abril de 1973 amb 91 anys a Mougins.

• Moviments: Cubisme

• Obres destacables: “Guernica”, “Las señoritas de Avignon”, “Ciencia i caridad”, “Garçon à la pipe”, “Masacre en Corea”

• Premi: Lenin de la Paz (1962)

• Alumne de: José Ruiz y Blasco y Isidoro Brocos

​​

Fotografia

• L’any 1824 va ser el primer any en el que es va realitzar el primer procediment fotogràfic per Nicéphore Niépce. Anys més tard es va aconseguir fer un procediment amb un temps d’exposició molt més curt, de només un dia (1832).

• L’any 1838 s’aconsegueix crear el primer procediment amb una etapa de revelació.

• Hippolyte Bayard aconsegueix obtenir imatges positives a sobre de paper en poc temps: 30 minuts-2 hores (1839).

• John Hershell va aconseguir fer el primer procediment negatiu/positiu que va permetre la multiplicació d’una mateixa imatge, l’any 1841. Aquest mateix any, un físic aconsegueix reduir el temps d’exposició a només uns segons.

• Durant els següents 20 anys aproximàdament diferents va haver-hi diferents experiments amb suports per les imatges, com per exemple vidre, també es va trobar una manera de projectar colors, encara que d’una manera molt inestable, algunes invencions per aconseguir el color no es van seguir desenvolupant per la seva complexitat i dificultat.

• No va ser fins principis del segle XX que els germans Lumière van aconseguir trobar un bon mètode amb ajuda d’un mosaic de micro filtres de tres colors.

• Finalment, l’any 1935, dos americans van millorar el mètode de l’Empresa Afga, qui superposava tres capes sensibles de tres colors.

​​

Cinema

Comença el 28 de diciembre de 1805, data en la qual els germans Lumière van projectar públicament la sortida d'obrers d'una fàbrica francesa a Lyon.

 

• Cinema mut: Es veien els curts sobre moments quotidians, laborals o familiars.  Georges Mélies, va fer realitat els somnis de les persones, mostrar-los que la fantasia podia volar a través de la llum.

• Cinema sonor: Octubre de 1927, se li afegeix so a les pel·lícules.  Mentre que la incorporació del so va ser ràpida i va determinar la desaparició del relator i els músics en viu, el color va trigar més a ser adoptat pel cinema. El públic era relativament indiferent a la fotografia en color oposadament al blanc i negre. Però al millorar els processos  de registre del color i disminuir els costos enfront del blanc i negre més pel·lícules rodaven en color.

•  Anys 40 i 50: En acabar la guerra, en una Itàlia destrossada, apareix cinema "neorealista", un cinema testimonial sobre la realitat del moment, fet amb pocs mitjans materials però amb molta humanitat, preocupat pels problemes del carrer.  S'imposen els musicals com "Cantant sota la pluja" (1952) i, superproduccions.

•  Anys 60 i 70: La indústria cinematogràfica viu una època de consolidació dels grans actors i directors tant als Estats Units com a Europa.  Així doncs, s'estableixen les bases del concepte de Cinema Independent. Els joves es converteixen en un públic potencial importanter és l'època del rock.  És també la dècada dels grans melodrames i de la consolidació dels gèneres.

•  Anys 80 i 90: Existeix ja una diferència molt marcada entre cinema comercial i cinema independent.  Les grans companyies ja només inverteixen si els resultats es preveuen sucosos. Orient ofereix un nou concepte a l'animació, que trenca amb tots els motlles establerts.  Europa intenta repetir aquestes fórmules a força de grans produccions però encara apostant per el vell estil i sense recórrer als estereotips desenvolupaments de les històries de Hollywood.

•  El cinema actual:  El cinema en l'actualitat es caràcter per un so THX i una major quantitat i qualitat d'efectes sonors i espacials.  Està passant per una etapa molt important on ha recobrat la seva transcendència en la societat i cada dia hi ha un major flux d'intercanvi cultural entre els països.  El Cinema avui és més obert, més realista, més il·lustratiu i té molt de realisme. A més del cinema que denuncia que Reclama coses que estan malament en el món, sense deixar la part artística en cada especialitat.

​​

El vídeo

• El vídeo és considerat un mitjà audiovisual ja que és una tecnologia de gravació electromagnètica  de la imatge visual que permet registrar tant imatges visuals, com enregistraments sonors.

• La història dels vídeos s'inicià als anys compresos entre 1965 i 1978. El vídeo va ser una innovació en el registre de les imatges visuals dels anys 60.

• Tecnologia per ajudar a evitar que les programacions es realitzaran en directe i també com una nova eine d’expressió.

• El vídeo es va convertir en una cosa molt aprofitable tant en el camp cultural, com en el de l'entreteniment o l'educació.

• A través del temps, el vídeo i la televisió s'han vist estretament relacionats.

• Després del sorgiment del vídeo van anar passant els anys i ha anat experimentant certs canvis i millores, avui en dia, han evolucionat tant que trobem moderns sistemes de muntatge i edició.

• En l'actualitat el vídeo és una eina molt important en certs sectors o aspectes.

• Es pot dir que la indústria principalment beneficiada és el cinema, ja que per mitjà del vídeo és possible veure les pel·lícules a casa i això augmenta el gust de la gent cap al setè art.

• En l'àmbit cultural s'ha vist molt beneficiat, ja que per mitjà del vídeo, en l'actualitat és possible difondre i donar a conèixer informacions molt sofisticades sobre aquest àmbit. 

• El vídeo ha aconseguit crear tendència i informació des de fa molt de temps. Més que pel fet que el vídeo ha estat una gran aportació per al món cultural i artístic, també ha ajudat en el que ve sent la influència i divulgació social. Això es deu al fet que el vídeo ha estat utilitzat com un mitjà informatiu de denúncia i documentació i en aquests temps el vídeo segueix sent una eina molt important per això mateix. 

• A més d'això, el vídeo també s'involucra en altres temàtiques o àrees d'expressió, com poden ser el videoart, els vídeos de política, els videoclips musicals i molts altres més.

​​

Videojoc

• És un joc electrònic en el qual una o més persones interactuen, per mitjà d'un controlador, amb un dispositiu que mostra imatges de vídeo.

• Es poden fer servir moltes plataformes

• Per a fer un videojoc, normalment es necessiten diferents persones amb tasques especialitzades 

Per a desenvolupar el videojoc es duen a terme diferents passos:

• Concepció de la idea del videojoc: s’ha de tenir en compte el gènere, què generarà diversió a l’hora de jugar-lo i com es veurà el joc (personatges, ambientació, música...)

• Disseny: s’escriurà la història del joc, el guió, l’art conceptual (aspecte general del joc), so, mecànica del joc (funcionament del joc, les normes) i el disseny de programació on descriu la manera en que el videojoc serà implementat a una màquina real (PC, consola...) mitjançant un llenguatge de programa.

• Planificació: es divideixen les tasques i rols.

• Preproducció: es crea un nivell del joc més semblant al producte final per tal de veure si el joc serà efectiu o no.

• Producció: aquí ja es duen a terme les feines de desenvolupament del joc (programació, il·lustració, interfície (forma en que es veuran els elements), animació i modelatge 3D i so.

• Proves: diferents tipus de persones proven repetides vegades el joc per corregir els erros i veure el que està bé.

• Manteniment: una vegada publicat el videojoc s’haurà d’arreglar els possibles errors.

​​

Art digital

L'art digital és una pràctica artística basada principalment a utilitzar la tecnologia digital com a part essencial del procés creatiu d'una obra.

Podem parlar per primera vegada d'art digital al juliol de 1985.

Des de la dècada de 1970, s'han utilitzat diversos noms per descriure el procés, incloent-hi l'art de l'ordinador i l'art multimèdia. De totes maneres, l'art digital se'l pot situar sota el gran concepte d'art dels nous mitjans. 

El terme "art digital" fa referència a aquell tipus d'art contemporani que utilitza mètodes de mitjans digitals i pels artistes que utilitzen les tecnologies digitals per produir art. Tant artistes digitals com tradicionals utilitzen moltes fonts d'informació i programes electrònics per crear el seu treball. 

Les tècniques d'art digital són utilitzades pels mitjans de comunicació en publicitat i també per cineastes per produir efectes visuals.

​

Televisió

La televisió , és un dels més recents mitjans de comunicació de masses. És la transmissió d'imatges i sons per via electrònica, que  permeten que un esdeveniment pugui ser vist en el més remot lloc del món al mateix temps en què es produeix.

•  S’'origina en 1884 .Recerca dels dispositius per a la transmissió d'imatges en moviment. Paul Nipkow va patentar el disc mecànic,va presentar problemes en el seu funcionament eficaç.

• 1930:  BBC  va realitzar la primera transmissió simultània d'àudio i vídeo, una fita de gran rellevància en la història de la televisió.

• Final dels anys vint es van iniciar les primeres emissions en blanc i negre.

• La BBC, CBS i NBC dels Estats Units: primeres a realitzar emissions públiques de televisió..Totes aquestes emissions van quedar interrompudes per la II Guerra Mundial.

• 1970: televisió en color

• 1980: va aparèixer la televisió per satèl·lit

​

Net Art

Es el nom que rep la primera onada d'art digital, la qual tractava sobretot de treballs enfocats a l'experimentació de les diferents possibilitats que oferia Internet, un mitjà molt nou en aquell temps. Va sorgir a partir de l'establiment el 1990 de la Word Wide Web (www) i la Internet 2.0 que va possibilitar la interactivitat i l'ús públic del sistema.

​

Ens les pràctiques més usuals d’aquest art alguns exemples són:

• Obres tancades que apel·len al moviment de les imatges i al so i a reaccions imprevisibles dels continguts en pantalla però que no obren possibilitats d'interacció.

• Obres obertes a les quals l'usuari pot modificar l'ordre dels continguts

• Obres obertes a les quals l'usuari pot afegir dades o recursos sonors, textuals o audiovisuals per construir una obra col·lectiva.

• Hackerisme, és la intervenció artística a llocs determinats, generalment d'institucions conservadores o reaccionàries al canvi social i polític.

• Obres que desenvolupen programari específic per generar interactivitat amb i entre els usuaris.

 

Música

Art d'organitzar sensible i lògicament una combinació coherent de sons i silencis respectant els principis fonamentals de la melodia, l'harmonia i el ritme. 

 

La música, com tota manifestació artística, és un producte cultural amb múltiples finalitats, entre d'altres, la d'expressar sentiments, emocions, circumstàncies, pensaments o idees.

 

Dança

Es una forma d’art on s’utilitza el moviment del cos humà com una manera d’expresarse, d’interacció social, purament per l’entreteniment, per moviments religiosos o artistics…

Normalment esta acompanyada per musica la cual ajuda a fer notar aquests moviments o gestos, pero, tambe pot estar purament acompanyada amb sons o sorolls previament establerts, ja que no te una duració finita

Dintre de la dança esta la coreografia, que es l’art de crear dances.
 

Teatre

El teatre és un art escènic que va tenir origen en antics rituals màgics, i que va anar evolucionant fins a prendre la forma i complexitat que té avui. La paraula teatre troba el seu origen en la paraula grega theatrón que significa “espai per a la contemplació”

​

Performance

És una mostra escènica presentada a un públic dins d'un context de belles arts, tradicionalment interdisciplinari.

El seu objectiu és generar una reacció, amb l'ajuda de la improvisació i el sentit de l'estètica, sempre lligats als problemes de la societat actual, per així aconseguir despertar la consciència del espectador.

Les representacions poden ser guionitzades o no, aleatòries o curosament orquestrades, espontànies o planificades, amb o sense la participació de l'audiència. 

L'espectacle pot ser en directe o a través dels mitjans de comunicació; l'intèrpret pot estar present o absent.

​

Happening

El Happening és una manifestació artística en l'àmbit de la música, el teatre o les arts plàstiques col·lectiva que requereix la participació activa del públic. Aquest nom va ser posar per Allan Kaprow en 1959.