Angle d’enquadrament: És el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat

 

Angle contrapicat: La càmera se situa per sobre de l’objecte. Generalment això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens. Però també pot servir per mostrar una perspectiva diferent i més àmplia d’un decorat que no podríem veure amb un angle normal.

​

Angle picat: És aquell en què la càmera se situa per sobre de l’objecte. Generalment això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens. Però també pot servir per mostrar una perspectiva diferent i més àmplia d’un decorat que no podríem veure amb un angle normal.

​

Angle normal: És quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge. Això no és així en totes les cultures audiovisuals, de vegades l’angle normal se situa a uns pocs pams del terra.

​

Angle zenital: És aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.

​

Art contemporani: És una expressió que s'utilitza normalment per designar les obres d'art creades a partir de 1960.

 

Banda sonora original: Tot aquell so que té lloc en una pel·lícula, la qual inclou els diàlegs, les pistes, els efectes de so, la música diegètica i la música incidental que pren lloc en l'obra i ha estat dissenyat en exclusiu per a la pel·lícula.

​

Cámera fixa: La càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.

​

Cámera objectiva: Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant

​

Cámera subjectiva: Si la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge

​

Camp de visió: Anomenem camp a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat

 

Comissari: 

• Elabora el discurs teòric de l'exposició i realitza la investigació pertinent per dotar-la de contingut científic.

• Confecciona l'índex de peces, obres o béns culturals que s'exhibiran.

• Aporta la relació dels prestadors de les obres que s'exhibiran.

• Supervisa els continguts dels textos de l'exposició i controla que en tot moment s'ajustin al discurs teòric.

•  Participa en l'elaboració del guió expositiu i en el disseny de l'exposició per tal de definir els recursos expositius, el ritme de l'exposició, els recursos estètics, etc.

• Intervé en l'elaboració del catàleg de l'exposició.

​​

Contrallum: El focus instal·lat de cara a la càmera, d’esquena al personatge que volem gravar i això li dóna un toc misteriós i una imatge poc definida.

​

Continuïtat: La relació entre un pla i el següent en el muntatge. Sovint els diferents plans que componen una escena han estat filmats en realitat en diferents moments i per tant cal vigilar que hi hagi coherència entre ells en elements per no trencar la il·lusió de continuïtat en l’espectador

​

Crític d'art: Persona que avalua les obres d'art, realitzant judicis habitualment a partir de valors estètics, seguint la teoria de la bellesa, i també seguint criteris morals i polítics.

​

Croma: És una tècnica de postproducció i efectes visuals que consisteix en la substitució d'una font del mateix color per imatges o vídeos, aconseguint d'aquesta forma una composició.

​

Curador: És la persona encarregada de crear i enriquir el patrimoni cultural d'un museu. Té per funcions la d'inventariar la seva col·lecció, el seu estudi i documentació; així com la seva conservació, protecció i, finalment, la seva difusió.

​

Efectes sonors ambientals: ​Són aquells sons no sincronitzats que s’afegeixen per crear presència o ambient en una escena amb la finalitat de situar-la en una localització o ambientació específica.

​

Efecte vértic: És una tècnica cinematogràfica que consisteix en moure la càmera de manera que aquesta s'apropi o allunyi del subjecte mentre es modifica la distància focal de la lent, produint així la sensació de que el subjecte es manté estàtic dins el pla mentre el fons s'acosta o s'allunya.

​

El·lipsi: Salt en el temps o en l'espai. L'espectador no perd la continuïtat de la seqüència encara que s'hagin eliminat els passos intermedis.

​

Enquadrament: És la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera i que determina allò que l’espectador veurà.

​

Escenografía:  Conjunt d'elements (decorat, il·luminació, so, vestuari, etc.) necessaris per ambientar i representar una obra de teatre, pel·lícula o programa de televisió.

​

Filmar: Prendre una escena amb una càmera cinematogràfica

​

Flashback: Altera la seqüència cronològica de la història, connectant moments diferents i traslladant l'acció al passat

​

Flashforward: Narra esdeveniments futurs, anticipacions pel que fa al present de la història, de manera que aquest pot conèixer per endavant fets que passaran més tard.

​

Fora de camp: És tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.

​

Fotomuntatge: És un retoc fotogràfic consistent en la unió de fotografies o parts de fotografies o productes impresos en un collage.

​

Freelance: És la persona que realitza treballs propis de la seva ocupació, ofici o professió, de forma autònoma.

​

Gran pla general: 

​

Happening: És una manifestació artística, va sorgir en el 1950, caracteritzada per la participació dels espectadors. Intervé la música, el teatre, i també com a element expressiu, el plàstic-visual.

​

Leitmotiv: És una melodia o seqüència tonal curta i característica, recurrent al llarg d'una obra, sigui cantada (com en l'òpera) o instrumental (com una simfonia)

​

Iluminació: És l'acció o efecte d'il·luminar, una tècnica que es relaciona amb el conjunt de dispositius que s'instal·len amb l'objectiu de produir certs efectes lluminosos, pràctics i decoratius. 

​

Lipdub: És un vídeo musical realitzat per un grup de persones que sincronitzen els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó popular o qualsevol altra font musical.

​

Llum contrapicada: Des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa per exemple a les pel•lícules de terror.

​

Llum creuada: Entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.

​

Llum exterior:  A migdia, amb un sol caient a plom no es pot gravar perquè els objectes no tenen cap matís i la llum tan forta els difumina, mentre que les hores preferides per gravar exteriors són la primera del matí o la darrera de la tarda, si el terra està mullat molt millor.

​

Llum frontal: Situada darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats.

​

Llum interior: Molt baixa transmet la impressió d’un ambient de pobresa o angoixa, una llum amb focus es pròpia d’un ambient carregat, mentre que la llum natural busca el realisme.

​

Llum lateral: Remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’objecte a l’ombra.

​

Llum picada: És un recurs expressiu que s’aconsegueix col·locant el focus de llum a sobre de l’objecte i així podem donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.

​

Moviment lliure: És quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua 

​

Muntatge:  Ordenació narrativa i rítmica dels plans en un producte audiovisual.​

​

Muntatge altern: Consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran. Les escenes de persecució en serien un exemple.

​

Muntatge dialectic: És aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. També se l’anomena muntatge ideològic, muntatge expressiu o muntatge d’atraccions. 

 

Muntatge paral·lel: Dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.

​

Narrador extern: Aquell que explica una història de la qual ho sap tot, fins i tot els pensaments i sentiments més íntims dels personatges, tot i no formar part de la narració

​

Narrador intern: El narrador es troba dins de la història, hi participa directament, és un dels personatges. Utilitza la primera persona verbal

​

Panorámica: És el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.

​

Película: És una obra d'art cinematogràfica, la qual expressa la narració d'una història o un fet de manera audiovisual.

​

Performance: És una mostra escènica, moltes vegades amb un important factor d'improvisació, en què la provocació o la sorpresa, així com el sentit de l'estètica, juguen un paper principal.

​

Personatge: Persones que participen en la història 

​

Pla américa: Apareix la figura humana aproximadament des dels genolls.

​

Pla detall: Es fa servir per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de l’escenari. També s’utilitza barrejat amb la càmera subjectiva per explicar a l’espectador en quin detall es fixa un personatge.

​

Pla general: És aquell pla en què veiem la figura humana sencera i també l’escenari on es desenvolupa l’acció. Depenent de com sigui l’escenari, la figura humana apareixerà en proporció més gran o més petita.

​

Pla mig: Apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.

​

Pla seqüència: Una escena no està formada per una suma de diferents plans, sinó que un sol pla ininterromput segueix tota l’acció. 

​

Primer pla: Només hi apareix el rostre humà. S’acostuma a utilitzar per captar al màxim les expressions facials. Possiblement és el pla més expressiu. En els discursos televisats, per exemple, s’utilitza en moments en què es vol donar una forta càrrega emocional al que està dient la persona que parla.

​

Profunditat de camp: La distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla.Es pot utilitzar per mostrar en un mateix enquadrament objectes o personatges diferents que tenen interès per l’espectador i que estan a diferents distàncies de la càmera.

​

Punt de vista: És alló que la camara li vol mostrar a l'espectador.

​

Resolució d'imatge: Indica la quantitat de detalls que pot observar-se en una imatge digital, la qual s'expresa en ppp o en anglès dpi. Com més píxels contingui una imatge per polzada lineal, més qualitat tindrà.

​

Síndrome del vídeo vertical: És una divertida aproximació a la pràctica habitual i tan poc encertada de gravar en vertical amb el mòbil

​

So: És una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.

​

Steadycam: Amb la steadicam -càmera que amb els seus accessoris va subjecta a l’espatlla de l’operador mitjançant cinturons i suports lleugers per evitar vibracions- és possible realitzar, també, moviment combinats de panoràmica i tràveling.

​

Stop motion: Tècnica d'animació que consisteix a aparentar el moviment d'objectes estàtics per mitjà d'una sèrie d'imatges fixes successives

​

Transfocus: Consisteix en el canvi d'enfocament en un mateix pla d'un objecte/personatge que està en primer terme a un altre objecte/personatge que està en segon terme o viceversa

​

Travelin: És un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails.

​

Tràveling circular: És aquell en què la càmera gira en cercle al voltant del personatge.

​

Tràveling frontal: És quan la càmera es mou cap endavant o enrere: o bé seguint un personatge que es mou o bé apropant-s’hi o allunyant-se’n

​

Tràveling lateral: La càmera va movent-se lateralment, normalment  seguint -des del costat- el moviment d’un personatge.

​

Vestuari: Conjunt de roba d'una persona o grup que s'utilitza per les grabacions, així que cada actor te una roba del seu estil

​

Veu en off: Recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audivisual, sense que aparegui a la pantalla.

​

Vídeoinstalació: Es una modalitat de vídeo art que canvia radicalment les relacions entre espectador i imatge electrònica, entre audiència i monitor. No es tracta de veure les imatges davant d'una pantalla, sinó de recórrer l'espai integrant les imatges i els altres elements a ell.

​

Zoom: És un objectiu o dispositiu fotogràfic de distància focal variable, aquells en què es pot variar a voluntat la distància focal i, en conseqüència, l'angle de visió, mantenint el pla-imatge en el mateix lloc