Manel Clot
Va ser un historiador i crític d'art català. Va néixer el 1956 i va morir el 2016 a Granollers.
​
És va licenciar en història de l'art per l'Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat professor de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Escola Eina. A estat comissari d'exposicions en galeries i institucions com Time span, Onze escultures, etc...
​
Va rebre el Premi Espais de Crítica d’art de la Fundació Espais en 1994.
​
En l’àmbit teòric, ha escrit textos en catàlegs d’exposicions individuals d’artistes i en mostres col·lectives, entre els quals destaquen Historias de amor, Kunst in Spanien i Los últimos días. Ha estat també col·laborador del diari El País i de les revistes Lápiz, Balcón, Flash Art i Artscribe, entre d’altres.
Carles Congost
Es un artista visual español.Va néixer el 1970 a Olot, Gerona.
​
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha format part de nombroses exposicions tant individuals com col·lectives a nivell nacional. En les seves peces utilitza diferents procediments visuals i auditius com el vídeo, la fotografia, el dibuix o l'escultura. El seu treball s'ha associat amb l'anomenat club culture i que es caracteritza per una estètica inspirada en el món de la moda, la música, la publicitat, el vídeo o la fotografia. Les seves obres són relats que evoquen de manera irònica i sensual de l'univers adolescent.
Marta Galán Sala
Va néixer a Barcelona el 1973 és llicenciada en Filologia Hispànica, Màster en Edició, Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats en Arts Escèniques, Màster en Gestió Cultural i, principalment, autora i directora de projectes escènics des de 1999. Des dels 15 anys entra en contacte amb l’ art escènic de manera autodidacta.
​
El 1999 va crea la seva pròpia companyia. Ha estrenat més d’una quinzena d’obres escèniques d’autoria i direcció pròpia amb diferents equips creatius i amb una destacada projecció nacional i internacional
Cindy Sherman
Va néixer el 19 de gener el 1954 en Nova Jersey. És una artista fotògrafa i directora de cine estatunidenca. És una de les representants més importants de la fotografia de la postguerra a Nova York, va exhibir més de tres dècades de treball al Museu d'Art Modern.
La majoria de les seves fotografies són imatges d'ella, ja que s'utilitza a si mateixa com un vehicle per a una varietat de temes del món modern. Ha plantejat difícils i importants preguntes sobre el paper i la representació de les dones en la societat, els mitjans de comunicació i la naturalesa de la creació de l'art.
Mireille Suzanne Francette Porte
Artísticament coneguda com a Orlan, va néixer el 30 de maig del 1947. És una artista multi mediàtica caracteritzada per realitzar performances quirúrgiques realitzades en el seu cos les quals, a vegades, transmet en viu per a algunes galeries i museus.
​
El seu compromís i la seva llibertat formen part integrada del seu treball. Defensa posicions innovadores, interrogatives i subversives, en tota la seva obra artística. Sempre barrejat amb l'humor, sovint les seves obres d'art provocatives poden sorprendre perquè sacseja els codis preestablerts.
​
Orlan ha guanyat nombrosos premis, un d'ells va ser el premi E-reputation, designant l'artista més observat i seguit a la web.
Jana Sterbak
Va néixer el 19 de marçde 1955 a Checoslovaquia, és una artista visual pluridisciplinari resident al Canadà i França que és coneguda principalment per les seves escultures, performances, vídeos, fotografies i instal·lacions.
​
Entre l'any 1973 i el 1974 va assistir a la "Vancouver School of Art" per estudiar la carrera de Belles Arts. Va continuar els seus estudis durant 1974-1975 a la "University of British Columbia". El 1975 Sterbak va canviar de ciutat i per tant d'universitat. Es va mudar a Mont-real i va finalitzar els seus estudis el 1977 a la "Concòrdia University".
​
La seva primera gran exposició internacional és la seva exposició individual al "New Museum of Contemporary Art" a New York l'any 1990.
Leigh bowedy
​
Va néixer el 26 de març de 1961 i va morir el 31 de desembre de 1994. Era una artista, performer i dissenyador australià que es va imposar la tasca de convertir-se en obra d'art de la manera més estrident possible.
​
L'artista australià, famós a l'escena llatina d''underground' dels anys vuitanta, va oscil·lar entre la mascarada i l'autoafirmació. Va ser model per al pintor Lucian Freud i va inspirar a dissenyadors com Alexander McQueen i John Galiano. Modificava la seva anatomia amb dissenys que ell mateix confeccionava, en un acostament al mal gust que servia per qüestionar les convencions.
Chema Madoz
És un fotògraf espanyol al que l'any 2000 li va ser concedit el Premi Nacional de Fotografia. Ha realitzat nombroses exposicions individuals, tant a Espanya com a l'estranger, i el conjunt de la seva obra, a més de ser respectada per la crítica, està aconseguint altes cotes de popularitat.
​
Amant del blanc i negre, la seva obra recull imatges extretes d'hàbils jocs d'imaginació, en els quals perspectives i textures teixeixen les seves imatges.
​
Es va formar a la Universitat Complutense de Madrid.
​
L'any 2000 va rebre el Premi PHotoEspaña i el 2011 el Bartolomé Ros.
Joan Brossa
Va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic nascut el 19 de gener de 1919 a Barcelona i mort el 30 de desembre de 1998 a Barcelona. És considerat el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX, i un dels primer defensors de la poesia visual de la literatura catalana.
La seva obra abarca molts aspectes de l'art. Va haver d'anar a lluitar al front republicà de la Batalla del Segre l'any 1938, on va signar el seu primer text, escrit en castellà. En tornar en 1940, va llegir molts textos de Sigmund Freud i va començar a escriure imatges hipnagògiques. El 1941 coneix a Joan Miró, qui l'inspira en la seva concepció ètica i estètica del seu art, i en aquest mateix any escriu els seus primer cal·ligrames, els quals anomena poemes experimentals, inspirats en l'obra Salvat-Papasseit i Junoy, de Guillaume Apollinaire.
​
Va produir una extensa obra. Als anys 40 coneix al poeta J.V Foix (un dels seus referents literaris), al filòsof Arnau Puig i els artistes Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats, amb els qui funda, l'any 1947, la revista d'avantguarda Dau al set. la qual defensa una estètica semblant al neosurrealisme.
Cabo San Roque
Cabo San Roque és un grup de música experimental català, dedicat a l'experimentació lúdica a partir d'instruments inventats. Es va formar a Barcelona l'any 2001 i han creat els espectacles El run-run del nyigo-nyigo, Bestiari, Maquinofòbiapianolera, Torn de Nit, Música a màquina i La Caixeta, i les instal·lacions Los árboles aullaron i Pas de Loup, ademés de No em va fer Brossa.
​
Aquest grup ha desenvolupat principalment composicions de màquines musicals, explorant les seves capacitats expressives, investigant sobre la generació del so mitjançant la mecànica i l'automatisme.
​
Han col·laborat amb diversos músics com Carles Santos, Guano Padano, Vinicio Capossela i Paco Comelade.
Serguei Mikhàilovitx Eisenstein
Va néixer el 20 de gener de 1898 a Letònia i va morir el 11 de febrer de 1948. Va ser un director, muntador i teòric cinematogràfic soviètic.
​
Va estudiar enginyeria i arquitectura a Sant Petersburg, coneixements que després va aplicar al seu cinema. Es podria dir que Eisenstein era el culte, el més intel·lectual dels cineastes soviètics de l'època.
​
La seva pel·lícula El cuirassat Potemkin va donar a conèixer el seu nom a tot el món, i és possiblement la pel·lícula sobre la que més s'ha escrit en tota la història del cinema.
Luís Buñuel
Va néixer el 22 de febrer de 1900 a Calanda i va morir el 29 de juliol de 1983a Mèxic. va ser un director cinematogràfic. Alguns el consideren com el més gran director de cinema espanyol.
​
Després d'estudiar batxillerat a Saragossa, el 1917 s'instal·la a la Residència d'Estudiants de Madrid, on coneix a Federico García Lorca i Salvador Dalí. El 1924 es trasllada a París, on treballa com a assistent del cineasta Jean Epstein. El 1929 estrena la seva primera pel·lícula "El gos andalús", el guió escriu Dalí. Realitza després "L'edat d'or". A Mèxic roda "Els oblidats" (1947), amb la qual guanya el primer premi a la millor direcció al Festival de Cannes de 1951. El 1961 torna a Espanya i comença el rodatge de "Viridiana", que obté la Palma d'Or a Cannes.
​
Fritz Lang
​
Va néixer el 5 de desembre de 1890 de Viena i va morir el 2 d'agost de 1976a los Angeles. Va ser un director de cinema alemany d'origen austríac.
​
Durant la seva època alemanya va dirigir clàssics com Metròpolis (1927) i M, el vampir de Düsseldorf (1931), de manera que, en els seus inicis, va contribuir al moviment expressionista alemany. Des de mitjans dels anys 1930, va treballar exiliat a Hollywood, on va esdevenir un dels principals artífexs del cinema negre, si bé no es va limitar a aquest gènere. Se'l considera un dels grans cineastes de la història del cinema.
Vittorio de Sica
Va néixer el 7 de juliol de 1901 a Italia i va morir el 13 de novembre de 1974 a França. Va ser un actor i director de cinema guanyador de quatre Oscars i figura clau del moviment cinematogràfic conegut com neorealisme italià, al qual va contribuir amb famoses pel·lícules com 'Lladre de bicicletes' o 'El limpiabotas'.
Així mateix, va passar a la història com el cineasta que va salvar de la mort a més de 300 jueus perseguits pel nazisme, a contractar-los com a falsos extra i tècnics de rodatge per a la filmació de la 'La porta del cel'.
François Roland Truffaut
Va néixer el 6 de febrero de 1932 i va morir el 21 de octubre de 1984 a Paris. Va ser un crític de cinema, director i actor francès. Va ser un dels iniciadors del moviment anomenat la Nouvelle vague.
A partir de 1939, François Truffaut, lector apassionat, també es passa la vida al cinema, de vegades durant les hores en les quals hauria d'estar a classe. Des de 1946, una vegada deixa els estudis, sobreviu amb petits treballs, funda un cineclub el 1947, i alguns furts fan que sigui enviat a un correccional. Gràcies al crític de cinema André Bazin, comença a treballar en Travail et Culture.
El 1956 és ajudant de direcció de Roberto Rossellini. Al 1957 dirigeix Els Mistons. El 1958, roda Les Quatre Cents Coups, que tindrà un èxit espectacular, i servirà de carta de presentació al món del moviment de la Nouvelle vague. Dirigirà pel·lícules fins a la seva mort.
Thomas Vinterberg
Va néixer el 19 de mayo de 1969 a Dinamarca. És un director de cinema, cofundador del moviment cinematogràfic Dogma 95, amb el qual es buscava recuperar la puresa del cinema establint estrictes regles per simplificar la producció de pel·lícules. Aquesta proposta tan radical i agressiva es va plasmar en una dotzena de pel·lícules que van tenir una gran repercussió al món del cinema.
En 1995, Vinterberg va fundar el moviment Dogma 95 juntament amb Lars von Trier, Kristian Levring i Søren Kragh-Jacobsen.
Va debutar com a director de llargmetratges amb Herois (The Biggest Heroes, en danès De Største Helte, 1996) la qual va rebre diversos premis i va anar molt bé rebuda a Dinamarca.
Tony Richardson
​
Va ser un director de cine Inglés que va néixer el 5 de juny del 1928 i va morir el 4 de novembre de 1991. Es caracterizaba en les seves películas: creador de drames, moviment accelerat, passades ràpides i flashbacks, moments lyrics mesclats amb escenes de brutalitat.
Va començar a treballar com a director de cinema i teatre. A londres va conèixer diferents directors del moviment free cinema i amb ells va fer la seva primera col·laboració amb Momma Don't Allow (1955).
Desde aquell moment comença a fer moltes més pel·lícules que giren entorn al moviment free cinema, entre elles la que vam veure nosaltres La solitud del corredor de fons (1962). Amb la peli que va guanyar dos Oscar va ser Tom Jones (1963) Pero a mesura que passa el temps les seves pel·lícules van perden fama i no es fins el seu últim treball que el seu exit no cambia, pero poc temps després li diagnostiquen Sida i mort.
Lindsay Anderson
​
Va ser un director anglès de teatre, pel·lícules i documentals. Va néixer el 17 d’abril de 1923 i va morir el 30 d’agost de 1994. Era un rebel que utilitzava el cinema par a provocar canvis. El autor es poc reconegut malgrat haver dirigit algunes de les millors pel·lícules mai produïdes.
Comença la seva carrera dirigint curts documentals i anuncis, treballant en el teatre i escrivint crítiques de cinema. A ell l'interessava més la classe obrera. Debutà en la direcció amb El salvatge ingenu (1963), però va ser a The White Bus (1967) on mostrà els eu estil únic surrealista i la condemna de la societat britànica
La seva obra més important va ser Si… (1968) la cual va ser tan coneguda que ell mateix va decidir fer una secuela anomenada un home de sort (1973) i aquesta després de la seva mort va continuar sent la seva obra maestra.
Andrés hispano
​
Andrés Hispano Vilaseca va nèixer a Barcelona el 1964. És un realitzador audiovisual, comissari artístic, docent i escriptor español.
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ​​escriu regularment en el suplement de cultura de La Vanguardia. Realitzador, al costat de Félix Pérez-Hita, de Soy Cámara. Ha comissariat les exposicions La ciutat dels cineastes, El rei de la casa, That 's not Entertainment! i Pantalla global. Va dirigir les nits temàtiques de BTV, el programa Boing Boing Buddha i Baixa Fidelitat. És professor convidat de cinema i cultura audiovisual en diferents universitats, com la Universitat Pompeu Fabra, ELISAVA, LCI Barcelona i la Universitat Ramon Llull.
Fèlix Pèrez-Hita
Realitzador, guionista i editor
Actualment codirigeix alguns capítols de Soy Cámara amb Andrés Hispano, amb qui també va dirigir Baixa Fidelitat i va treballar com a guionista i editor per Boing Boing Buddha. Amb Arturo Bastón dirigeix Hilomental. És membre fundador de l'associació Horitzó.tv, i amb el col·lectiu Neokinok.tv va crear TVLATA. Va ser codirector de Gabinet de crisi: un programa de tv que no veurà a la tv, amb Bastó i Kikol Grau.
​
De 1997 a 1999 va dirigir una quinzena de documentals per a BTV. Ha impartit classes d'història i teoria de la imatge a l'Escola Superior de Disseny Elisava, així com en màsters i tallers de diverses universitats. Ha escrit articles sobre crítica de la imatge per Mania, Arxipèlag, Cultura / s (La Vanguardia) i L'Estat Mental, entre altres publicacions.
Cristina de Middle
​
Cristina de Middel (Alacant, 1975) és una fotògrafa documental i artista espanyola que viu i treballa a cavall entre el Brasil, Mèxic i Espanya. Ha treballat com a fotoperiodista per a diferents diaris espanyols i ongs abans de decidir dedicar-se a un treball més artístic i personal. Des 2016 forma part de l'Agència Magnum. És Premi Nacional de Fotografia 2017.
​
Combina els seus treballs documentals amb altres personals on qüestiona el llenguatge i la veracitat de la fotografia com a document i juga amb reconstruccions o arquetips que difuminen la frontera entre la realitat i la ficción.
Marcel·liní Antúnez Roca
Marcel·lí Antúnez Roca va nèixer a Moià, província de Barcelona el 13 de desembre de 1959 és un dels artistes catalans més reconeguts en l'ús de les tecnologies digitals en l'àmbit de la performance mecatrònica i la instal·lació.
​
La trajectòria de Marcel·lí abasta un període de 30 anys, durant els quals ha desenvolupat un univers visual absolutament personal i iconoclasta, basat en en una reflexió sobre sistemes de producció artística, el que ell anomena sistematúrgia, amb una iconografia particular i pròpia. Ha realitzat instal·lacions i performances, en museus, galeries, teatres i espais no convencionals en més de 40 països. Antúnez ha rebut entre d'altres els següents premis i distincions: Primer premi al Festival étrange Paris 1994, Best New Media Noveaux Cinéma Noveaux Médias Montreal 1999, Premi Max Espanya 2001, Premi FAD 2001 Barcelona, ​​Menció d'Honor a Prix Ars Electronica 2003, Premi Ciutat de Barcelona el 2004.​
Sílvia Isach
És una artista visual especialitzada en la producció audiovisual i les noves tecnologies en la cultura contemporània dels audiovisuals en directe (vjing, mapping, interactivitat). Des del 2007, el seu vessant com videojockey l'ha conduït a actuar en diferents clubs i festivals nacionals i internacionals passant per països com Itàlia, Suïssa, Bielorússia i França, al mateix temps que compartir sessions i projectes amb diversos Dj 'si músics. En reconeixement a la seva tasca en aquesta disciplina, el 2012 va obtenir el primer premi de la Battle VJ del Festival Novel·la de Tolosa (França).
​
Emprant les possibilitats d'expressió avantguardistes, ha portat al mig del videojockey més enllà amb la tècnica del vídeo-mapping, havent realitzat espectacles de gran envergadura, a diferents indrets de Catalunya així com a l'exterior.
Roger Subirana
Compositor i productor musical nascut a Vilafranca del Penedès (Barcelona). Orgullós de la seva terra, ha creat diverses obres que recorden els sabors i olors de la vinya i el cava. De formació autodidacta, va començar a composar poc abans dels 12 anys d’edat.
A la seva extensa discografia hi trobem la música més personal, construïda a mode de diari vivencial on expressa un infinit ventall de sentiments experimentats en diferents etapes de la seva vida. Per aquest motiu és tan difícil encasellar-lo en un estil musical concret. Eclèctic i serè a part iguals. No amaga res rere les notes. Les seves peces musicals són petites bandes sonores, on en alguns temes la veu és utilitzada com a pur instrument, per aquest motiu la lletra és fonètica i no té cap interpretació semàntica. Busca la musicalitat de la veu sense estar lligat al diccionari, aconseguint, d’aquesta forma, una creació en estat pur. S'auto-defineix com a "Compositor de Música Instrumental i Fonètica”.
​
A part de la seva discografia, ha composat en varietat d’estils, per cinema, TV, teatre, espectacles de dansa i multitud de projectes audiovisuals i anuncis publicitaris.
​
Ha llicenciat i realitzat la música per a grans marques internacionals com Shiseido, Swatch, Renault, Inverse o Ducati.
​
A Jamendo, la plataforma on-line de música Creative Commons més gran del món, la seva música ha superat els 8 milions d’escoltes i més d’un milió de descàrregues.
​
Al llarg d’aquest anys ha tingut diversos reconeixements i premis, entre els quals destaquem ser el guanyador dels Jamendo Awards (2011) com a millor artista de World Music o ser finalista als Hollywood Music in Media Awards de Los Ángeles (2018) per la banda sonora de “The T-Shirt”.
Joan Fontcuberta
Va nèixer a Barcelona, 24 de febrer de 1955. És un artista, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia.
Ell és caracteritza per el l’ús d’elements interactius amb la informàtica, on presenta diferents visions a través de la fotografía, com la crítica, ficticia o històriques.
​
Va ser (i és) docent, artista i crític. De fet, va ser un professor invitat a la diverses institucions com la Universidad de Harvard y Le Fresnoy, Centre National des Arts Contemporains.
