
Un món paral·lel
Andres Galeano:
Va neixer al 1979 a pereira, risaralda colombia, es l’autor dels llibres “Besos de sal” i “Debajo de los dias”
En aquest projecte cerca els errors generats en les transicions dels panorames, unes anomalies que delaten el caràcter virtual de la representació.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Shasha R gregor:
Es una cientifica que li encanta l’art o una artista que s’inspira en la ciencia?
li encanta presentarse aixi, va neixer al 1970 a Barcelona
En aquest projecte, Sasha R. Gregor realitza el viatge que va fer Darwin entre el 1831 i el 1836 al voltant del planeta a bord del Beagle.
​
Albert Gusí:
Va neixer el 1970 en castellbisbal, Valles occidental.
Unes de les seves obres mes famoses son “Objectiu Medacorba” i “simulacio d’una fumarola al volcà”
En aquest projecte, vol explicar els errors del sistema automatitzat que difumina la cara de la gent i de molts cartells publicitaris, de aquesta manera, manifesta que els algoritmes estan malament i no detecten be les coses
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Roberto Feijoo:
Va neixer a Orense i va residir en Alemanya per anar a la universitat de Hannover
Alguns de els seus treballs son “landscapes to”, “berlin alexanderplatz”, “border&line”
En aquest projecte, fa un recorregut visual del paisatge urbà de Berlín i obté “instantànies” ben convincents que ens parlen de versemblança, autoria, propietat i control social.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Jonay PMatos:
Va neixer el 1981 a Gran Canaria
Alguna de les seves obres es “Punzón Óseo”,
El que fa en aquest projecte es tilitzar l'app de Streetview i jugar amb els errors per aconseguir crear nous espais ficticis i incoherents en l'univers de Googlemaps
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
David Mayo:
Va neixer al 1979 a España
La exposicio principal es aquesta, es a dir, la de un mon paral·lel
El que fa en aquest projecte es posar elements extemporanis creant a vegades alguna dimensió estranya, quasi surrealista.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Alberto Salván:
Va neixer al 1979 a Madrid
Algunes de les seves exposicions son “cars and houses”, “bushes” i “portraits”
El seu treball en aquest projecte es fer un homenatge paròdic al llibre de culte Uncommon Places de Stephen Shore revisitant els llocs fotografiats pel mestre nord-americà.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Mario Santamaria:
Va neixer al 1949 a Buenos aires. Argentina
Algunes de les seves obres son “Huellas microscópicas y Memorias de laboratorio”, “Uno, Once y Nosotros” i “Los sueños de Galileo”
El seu treball en aquest projecte es mostrarnos els “autoretrats” de la càmera de Google Street View al digitalitzar els principals museus del món.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Txema Salvans:
Va néixer al 1971 a Barcelona
Algunes de les seves obres son “My kingdom”, “The waiting game” i “Nice to meet you”
El seu treball en aquest projecte es sobre la prostitució de carrer es veu implementant per les geolocalitzacions de Google Street View.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Ruben Torras:
Va néixer al 1978 a Sant Vicenç de Montalt
Una de les seves obres es “the iconoclasts”
En el treball, ell fa una altra mena de paròdia i rememora paisatges mítics de pel·lícules com Easy Rider, Paris, Texas o Blow up, en què la carretera esdevé metàfora i escenari d’un viatge iniciàtic.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Barbara Traver:
Va néixer el 1992 a España
La seva obra principal és aquesta, és a dir, la de “un mon paral·lel”
El seu objectiu en el projecte es presentar per mitjà de Facebook un recorregut fictici pels Estats Units a partir de Google Street View.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Azahara Cerezo:
Va néixer el 1988 a Girona
Algunes de les seves obres son “Desrelocalitzant”, “Make Room” i “acto de presencia”
El seu objectiu en aquest projecte es localitzar diferents escenaris amb missatges polítics en murs i superfícies captats per Google Street View en llocs rellevants de la Guerra Civil espanyola.




































IVAM al caixaforum
Marcel Duchamp
Va ser un pintor i escultorfrancès, creador dels ready-made. Participà d'una llarga carrera artística en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i també del surrealisme. La seva influència en artistes i moviments posteriors és considerable i abasta fins a l'art més actual.



Josep Renau i Berenguer:
Josep Renau i Berenguer (València, 17 de maig de 1907 - Berlín, 11 d'octubre de 1982), va ser un pintor, cartellista polític, fotomuntador, publicitari i professor valencià. És considerat el cartellista més important de la Guerra Civil espanyola.



George Grosz:
Va néixer el 26 de juliol de 1893 a Berlín.
Va cursar estudis d'art a l'Acadèmia de Dresden, a l'Escola d'Arts i Oficis de Berlín i en l'Acadèmia Colarossi de París.
Va ser enjudiciat moltes vegades per atemptar contra la moral. Les seves sèries de dibuixos relacionats amb les condicions de vida a l'Alemanya posterior a la I Guerra Mundial van aparèixer en les revistes Ecce homo (1923) i Das Gesicht der herrschenden Klasse (La cara de la classe governant, 1921).
Cap a 1936 va començar a pintar a l'oli i realitza nombrosos nus, natures mortes i escenes de carrer. En vigílies de laII Guerra Mundial la seva pintura va adquirir un to desesperat.



Man Ray:
Va ser un fotògraf, pintor, escultor i cineasta relacionat amb l’art modernista, el dadaisme i el surrealisme que va estudiar a l'Acadèmia Nacional de Disseny de Nova York.
​
Al 1917 va fundar amb Marcel Duchamp i Francis Picabia, el grup dada de Nova York. Va començar a utilizar diferents tècniques, com l’aerògraf sobre vidre, paper fotogràfic i altres superfícies.
Després de traslladar-se a una petita colònia a Nova Jersey, es trasllada a París, al 1921, on va desarrollar rayogrames, imatges abstractes mitjançant la col·locació d’objectes sobre superficies sensibles a la llum. Va començar a fotografiar persones en lloc de pintar-les i va dedicar-s’hi a ser professor de fotografia a California, Estats Units.
​
Va realitzar pel·lícules com L’etoile de mer (1928).
​
El seu art es caracteritza per la imaginació, sensibilitat i sentit de l’humor. Com a pioner del dada i del surrealisme, les seves obres sempre han sigut originals, irracionals, eròtiques i quasi sempre escandaloses.



Les imatges eco
Isaki Lacuesta
Isaki Lacuesta va néixer a Girona, l'any 1975. És director de cinema i guionista. Produeix documentals i videoinstal·lacions, tot això compaginat amb la docència (en la Universitat Pompeu Fabra i en el Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya, entre altres).
​
Va estudiar Comunicació Audiovisual en la Universitat Autònoma de Barcelona i es va graduar en la primera edició del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra.



Oscar Orengo:
Fotògraf nascut a Sant Sebastià i destacat per elaborar treballs relacionats amb el món dels directors de cinema, especialment espanyols i llatinoamericans. Una autèntica proesa que aconsegueix posar cara als principals creadors de la nostra història audiovisual.



Peter Lindbergh
Peter Lindbergh
Peter Lindbergh va néixer al 1944 a la regió de Wartheland, a una Polonia ocupada en plena 2a guerra mundial, i es va criar a Duisburgo (actual Renania del Nord-Westfalia, Alemanya), juntament amb la seva família.
​
És considerat un dels fotògrafs del mon per excel·lència i un pioner a la fotografia, doncs va introduir una forma de nou realisme mitjançant la redefinició dels estàndards de bellesa amb imatges on ell preferia que la seva model tingués el maquillatge mínim i un pentinat senzill, potenciant la seva autenticitat i bellesa natural. La seva manera de fer i de pensar respecte la dona el separen d’altres fotògrafs, doncs ell privilegiava l’ànima i la personalitat, sempre tenint en compte que hi ha alguna cosa més que fa que una persona sigui interessant, més enllà de la seva edat. Ell mateix diu «Aquesta hauria de ser la responsabilitat dels fotògrafs avui en dia per alliberar a les dones i, finalment, a tothom, del terror de la joventut i la perfecció».
​
En definitiva, és conegut pels seus retrats senzills i reveladors (majoritàriament en blanc i negre) i també per haver treballat amb les marques i revistes de moda més prestigioses des de finals dels anys 70, juntament amb el fet d’haver oferit una nova interpretació de la dona després de la dècada de 1980, sempre negant-se a inclinar-se a la perfecció i els estereotips. A més, va ajudar a crear el fenomen top model de la dècada de 1990.
​
Finalment, amb 2 matrimonis, 4 fills i molta fama i reconeixement, va morir el 3 de setembre de 2019 amb 74 anys.



Comic on drums
Mery Cuesta
Mery Cuesta (Bilbao, 1975) és crítica d’art, comissària d’exposicions i dibuixant.
L’any 2002 es trasllada a barcelona, on es fa crítica d’art i escriu i dibuixa diverses tires còmiques d’art contemporani.
Com a comissària, els seus projectes són de temes com la cultura popular, l’Outsider art (l'art creat fora dels límits de la cultura oficial,per exemple art fet per malalts psiquiàtrics) l’anàlisi de la imatge audiovisual, etc.
En l’àmbit del còmic, dirigeix el màster d’il·lustració i còmic de l’escola Elisava de Barcelona, i també realitza diferents sèries de còmics.
Va ser baterista i va tocar en un grup de punk rock anomenat Carapulesque durant 8 anys, del 2008 al 2015, i actualment ha fet un projecte musical experimental en el qual interpreta pàgines i narratives del còmic amb percussió.



ECO-ART
Joseph Beuys
Va néixer el 12 de maig de 1921 i va morir el 23 de gener de 1986. Va ser un artista alemany, principalment escultor i que destacà pels seus happenings.
​
PENSAMENT BEUYSIÀ:
- Escultura Social.
- Art com activitat política.
- Creativitat com a únic capital.
Per a Beuys cada home és un artista, i entre tots junts podem donar una altra forma al món.
Es dedica a la interacció artística d’àmbit social, realitzant «Networks» vinculats a temes mediambientals, a mode de xarxes mundials amb màximes connexions (NET ART). Crea entorns dintercanvi d’opinió on critica els mass-media.
Va fer la primera videoconferència via satèl·lit oberta, en un espai públic als 90’s.
També als 90’s realitza un projecte d’internet «El forat d’Ozó», tractat com a una escultura global. Àngela
Merkel que era ministra de medi ambient a Alemania no en va fer cap cas.
Des del 2007 treballa en els «World Climate Refugee Camps» a diferents espais públics, buscant màxima repercussió social.



