Pep Duran "papers adormits"

El 29 d'octubre vam anar al museu de Granollers les tres primeres hores per veure una exposició que tractava sobretot del tema del collage. L'autor d'aquestes obres va ser Pep Duran, un artista del qual no havia sentit, però ens van informar una mica d'ell i ens van explicar que tota l'organització de l'exposició la va fer ell, inclús va haver-hi una part que van haver de repetir en una paret, ja que no li va convèncer.

Totes aquestes obres van ser recuperades després de quaranta anys en un calaix. Em va resultar interessant la seva forma de plantejar les obres, ja que, si es notava que eren collages però eren molt diferents del que estem acostumats a veure, hi havien tant obres molt complicades on feia un mix entre el dibuix o les paraules amb diferents fotografies o fustes enganxades, com obres molt simples. La veritat no li vaig trobar molt sentit a les seves obres, sí que les primeres (ja que estaven ordenades en etapes de la seva vida) em van cridar més l'atenció, perquè eren més completes i amb més color, però a mesura que vam anar avançant no li vaig trobar el sentit, en la meva perspectiva en les últimes etapes de la seva vida solament veia unes pintades amb un pal al centre.


El que si em va resultar interessant, va ser el que ens van explicar que els papers que estaven a la vitrina tancats, era com si sortissin i es reflectissin a la paret blanca, les quals aquelles obres sí que em van agradar, ja que eren més completes i tenien algun sentit, però el de pintar la paret amb un boli que no s'entenia ni el que posava ja no tant.

En conclusió, he estat una nova experiència en la qual ens ha fet veure les diferents formes per formar un collage, i que a vegades no és l'obra el més important, sinó la justificació que tinguis d'ella.