top of page

Fotografía

 

Phos: llum Graphos: escriptura (dibuix).

Nom d’un objecte i d’una tècnica. En un principi exclusiva dels professionals però avui en dia accessible a tothom.

​

Càmeres:

  • Càmeres Reflex (Diafragma de sensibilitats, Visor de la realitat per mitjà de miralls, ruleta de velocitats, exposímetre, objectius intercanviables, anells d’enfocament i zoom).

  • Càmeres Compactes (Diafragma, visor i obturador).

  • Càmeres Digitals: on la pel·lícula es canvia per un sensor electrònic.

  • Tauleta tàctil o telèfon càmeres actuals del gran públic.

​

Emmagatzematge:

  • Daguerreotip. NIEPCE I DAGUERRE. Suport metàl·lic, no es podia fer còpies.

  • Calotip, després de passar pel vidre s’arriba al paper sensibilitzat i al negatiu.

  • Pel·lícula o Rodet on es recull la imatge. Koda Chrome 1935, Agfacolor 1936.

  • Laboratori fotogràfic

  • Revelat reproducció a partir del rodet al laboratori.

  • Targetes de memòria

​​

Tipologies

  • Retrat (primer pla, primeríssim primer pla, pla detall, pla americà, pla de conjunt o pla general).

  • Paisatges (patrimoni, expedicions, llocs remots, el cel, els astres).

  • Fotografia de guerra

  • Fotoreportatge

  • Fotografia artística

​​

 El cartell

 

Producte gràfic bidimensional de grans dimensions, de paper, cartró o plàstic, amb imatge fixa impactant més un text breu, i té per funció la publicitat o la propaganda política, especialment.

Neix al 1870 amb la tècnica: â€‹

  • Litografia: Utilitza una pedra per a cada color i que consisteix en impregnar amb goma aràbiga o àcid nítric la pedra per tal de que la tinta no agafi més que en les zones que estan dibuixades sobre aquestes reserves.

  • Als 60’s apareix la serigrafia: (Andy Warhol), tècnica d’impressió sobre qualsevol material. La tinta es transfereix sobre una malla tensada en un marc en les zones on va el dibuix. Les zones en blanc son bloquejades amb un vernís.

​​

Elements: Emissor, receptor i missatge

​

Llenguatge visual: Formes i colors s’integren amb el missatge, fent ús d’hipèrboles, metàfores i metonímies (canviar un objecte per un altre).

​

Normes:

  • Contrast de color, textura, il·luminació o formes.

  • Simplicitat formal.

  • Composició clara i ben estructurada.

​​

La imatge: Ha de ser memorable.

 

El color: Colors vius i càlids, negres.

 

Tipografia: Fàcil, harmonitzada amb la imatge i d’un estil concret. Les lletres de pal expressen actualitat i dinamisme, la rodona sobrietat, la fina elegància i luxe, la cursiva dinamisme, etc.

​

Temàtiques

  • Institucionals, per publicitar plans.

  • De servei públic, amb missatges de salut…

  • Culturals, jornades, fires...

  • D’opinió, contra el canvi climàtic…

  • Polítics.

  • D’anunci d’espectacles.

  • Comercials.

​​

NOVA FORMA D’ART DEL S.XIX

  • A les grans ciutats s’obren espais urbanístics més grans, hi havia espai i gent passejant, possibles clients de comerços, bulevards (avingudes amples amb arbrat i comerços) i llocs d’oci.

  • Sorgeix amb força la publicitat i la producció de cartells, arribant la litografia a la seva màxima perfecció. Inventada per Alois SENEFELDER al 1798, Jules CHÉRET la perfecciona amb la tricromia, reproduint les obres en colors.

  • El cartell és una de les innovacions més importants en el món de l’art i la publicitat, i els carrers es converteixen en galeries a l’aire lliure.

​​

Artistes

Jules CHÉRET:

  • París, dècada de 1860. Va fer més de mil cartells, de caràcter muralista, doncs era un gran dibuixant, i llenguatge popular. Feia passar una bona estona als vianants amb la seva recerca de la il·lusió tridimensional.

  • Als cartells d’aire carnavalesc, dinàmic i popular, hi apareixia un tipus de dona creat per ell: jove, balladora, somrient, feliç i que sabia viure la vida. Tenia de musa a La Chérette.

 

poster-for-el-dorado-by-jules-cheret-i67
02ce343c-26ad-4c2b-abc2-0eccc7388eda.jpg

Toulouse-Lautrec:

  • Pintor i litògraf. 

  • En la seva obra retrata espais foscos de bordells i carrers recòndits, que formaven part de la vida íntima dels habitants de París del s.XIX.

  • Només fa 13 cartells, amb els que passa a la història per les caricatures, la ironia i la inquietud dels seus personatges.

  • Per als crítics de l’època els personatges dels seus cartells eren desagradables i indecents.

  • El cartell més conegut és el del “Moulin Rouge: La Goulue”. 

 

383px-Lautrec_moulin_rouge,_la_goulue_(p
Lautrec_jane_avril_at_the_jardin_de_pari

El cartell modernista

  • La primera Revolució Industrial  va tenir lloc durant les primeres dècades del s.XIX, quan es consolida la classe burgesa.

  • Al final del s.XIX es dóna una segona Revolució Industrial que suposa l’auge de la burgesia i la consolidació de l’obrerisme. 

  • A principis del s.XX Catalunya és el motor de la indústria espanyola, sobretot del tèxtil. Entre els obrers augmentar el republicanisme i apareixen les primeres organitzacions obreres. Hi hagueren lluites obreres i vagues generals per tot europa.

  • Al canvi de segle prolifera encara més aquesta disciplina artística (el Cartell), dotant-se de caràcter ornamental.

 

Artistes

  • Toulouse-Lautrec.

  • Pierre BONNARD: També Francès, pinta pocs cartells

       però exquisits, com ara ”La Revue Blanche”.

  • Alphons MUCHA: Txec que es trasllada a París. Estil

       en un principi Bizantí, de moda en aquells anys,

       passant per la temàtica eslava. El seu estil decoratiu

       és seguit a tot europa pels cartellistes.

​​

Primeres Avantguardes

En art, quan es propugna l’experimentació i la innovació temàtiques i formals i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura dominants.

​

La primera Guerra Mundial va del 1914 al 1918 i la Segona del 1939 al 1945.

​

Els moviments artístics rupturistes de l’avantguarda de principis del s.XX:

  • FUTURISME i CONSTRUCTIVISME (Aleksandr Ródchenko )

  • SUPREMATISME ( Kazimir Malévich )

  • DADAISME

  • SURREALISME

​​

Artistes​

CASSANDRE: El principal cartellista en les primeres avantguardes, d’origen ucraïnès, pares francesos i estudiant a París és un dels més reconeguts dissenyadors dels anys 20’s i 30’s. Va crear el logotip de Yves saint Laurent.

etern deprimit es va suïcidar a París al 1968.

alphonse-mucha-job-cigarette-embossed-li
38.432_ph_web-1.jpg
am-cassandre-grand-sport-cartel-oldskull
Cassandre.jpg

El cartell en la guerra

Els sobresalts polítics a Rússia i la Primera Guerra Mundial fan ús del cartell polític i de guerra com si es tractés d’una croada. Cada bàndol divulga les atrocitats de l’adversari, o bé recluten civils.

  • SEGONA GUERRA MUNDIAL: Dissenys poc novedosos. Alguns cartells, però, no eren tan heroics i si més artístics, per exemple en els que es relatava la vida a les trinxeres.

  • ESPANYA: Producció col·lectiva de cartells de republicans i comunistes durant la Guerra Civil (del 1936 al 1939). Va tenir forta embranzida el fotomuntatge.

  • ALEMANYA NAZI I ITÀLIA FEIXISTA: Utilitzen el cartell per difondre les seves idees. Van donar un gran poder a les imatges i a les idees per excitar les masses.

  • A RÚSSIA: El cartell polític es desenvolupa amb força. Una de les elaboracions més característiques de la Revolució Russa és l’obra combinada entre dibuixants i poetes. També apareixen els ROSTA, que eren unes “Finestres Satíriques dels Telègrafs Russos” i recorden a unes vinyetes de còmic. Aquestes van ser introduïdes per Mijail CHEREMNYKH.

 

Artistes

ALFRED LEETE: “El teu país et necessita” (1914). On el Mariscal de camp Lord Kitcener t’ apunta amb el seu dit. Aquest cartell va ser publicat a la portada de la revista London Opinion i es va divulgar en diferents formats per tot el país amb un èxit impactant. El mateix Trotski va fer de model per a la versió de l’Exèrcit Roig.

31W7fIdjseL.jpg

© 2023 by Name of Site. Proudly created with Wix.com

bottom of page