Fotografía

 

Phos: llum Graphos: escriptura (dibuix).

Nom d’un objecte i d’una tècnica. En un principi exclusiva dels professionals però avui en dia accessible a tothom.

​

Càmeres:

• Càmeres Reflex (Diafragma de sensibilitats, Visor de la realitat per mitjà de miralls, ruleta de velocitats, exposímetre, objectius intercanviables, anells d’enfocament i zoom).

• Càmeres Compactes (Diafragma, visor i obturador).

• Càmeres Digitals: on la pel·lícula es canvia per un sensor electrònic.

• Tauleta tàctil o telèfon càmeres actuals del gran públic.

​

Emmagatzematge:

• Daguerreotip. NIEPCE I DAGUERRE. Suport metàl·lic, no es podia fer còpies.

• Calotip, després de passar pel vidre s’arriba al paper sensibilitzat i al negatiu.

• Pel·lícula o Rodet on es recull la imatge. Koda Chrome 1935, Agfacolor 1936.

• Laboratori fotogràfic

• Revelat reproducció a partir del rodet al laboratori.

• Targetes de memòria

​​

Tipologies

• Retrat (primer pla, primeríssim primer pla, pla detall, pla americà, pla de conjunt o pla general).

• Paisatges (patrimoni, expedicions, llocs remots, el cel, els astres).

• Fotografia de guerra

• Fotoreportatge

• Fotografia artística

​​

 El cartell

 

Producte gràfic bidimensional de grans dimensions, de paper, cartró o plàstic, amb imatge fixa impactant més un text breu, i té per funció la publicitat o la propaganda política, especialment.

Neix al 1870 amb la tècnica: ​

• Litografia: Utilitza una pedra per a cada color i que consisteix en impregnar amb goma aràbiga o àcid nítric la pedra per tal de que la tinta no agafi més que en les zones que estan dibuixades sobre aquestes reserves.

• Als 60’s apareix la serigrafia: (Andy Warhol), tècnica d’impressió sobre qualsevol material. La tinta es transfereix sobre una malla tensada en un marc en les zones on va el dibuix. Les zones en blanc son bloquejades amb un vernís.

​​

Elements: Emissor, receptor i missatge

​

Llenguatge visual: Formes i colors s’integren amb el missatge, fent ús d’hipèrboles, metàfores i metonímies (canviar un objecte per un altre).

​

Normes:

• Contrast de color, textura, il·luminació o formes.

• Simplicitat formal.

• Composició clara i ben estructurada.

​​

La imatge: Ha de ser memorable.

 

El color: Colors vius i càlids, negres.

 

Tipografia: Fàcil, harmonitzada amb la imatge i d’un estil concret. Les lletres de pal expressen actualitat i dinamisme, la rodona sobrietat, la fina elegància i luxe, la cursiva dinamisme, etc.

​

Temàtiques

• Institucionals, per publicitar plans.

• De servei públic, amb missatges de salut…

• Culturals, jornades, fires...

• D’opinió, contra el canvi climàtic…

• Polítics.

• D’anunci d’espectacles.

• Comercials.

​​

NOVA FORMA D’ART DEL S.XIX

• A les grans ciutats s’obren espais urbanístics més grans, hi havia espai i gent passejant, possibles clients de comerços, bulevards (avingudes amples amb arbrat i comerços) i llocs d’oci.

• Sorgeix amb força la publicitat i la producció de cartells, arribant la litografia a la seva màxima perfecció. Inventada per Alois SENEFELDER al 1798, Jules CHÉRET la perfecciona amb la tricromia, reproduint les obres en colors.

• El cartell és una de les innovacions més importants en el món de l’art i la publicitat, i els carrers es converteixen en galeries a l’aire lliure.

​​

Artistes

Jules CHÉRET:

• París, dècada de 1860. Va fer més de mil cartells, de caràcter muralista, doncs era un gran dibuixant, i llenguatge popular. Feia passar una bona estona als vianants amb la seva recerca de la il·lusió tridimensional.

• Als cartells d’aire carnavalesc, dinàmic i popular, hi apareixia un tipus de dona creat per ell: jove, balladora, somrient, feliç i que sabia viure la vida. Tenia de musa a La Chérette.