Cómic
Tèoria
Activitat prèvia. Definició del mitjà i trets distintius.
Que és?
El còmic és un mitjà expressiu que combina imatges fixes amb un text formant una història il·lustrada distribuïda en diverses vinyetes.
Característiques
-
Llenguatge senzill: No té moltes paraules ni molt complicades, amb un registre estàndard
-
Onomatopeies o interjeccions: Són els sons que podem trobar a fora o dins la vinyeta
-
Diàlegs: Principal element per donar vida als personatges
-
Vinyetes: Requadres que formen les pàgines dels còmics on es col·loquen les escenes
-
Il·lustracions: Imatges creades per un il·lustrador
-
Bafarades: Núvols on parlen els personatges el qual pot tenir diverses formes depenen dels sentiments dels personatges. Forma part també la delta que és la fletxa.
-
Dirigit a un públic nombrós o popular: per a totes les edats
-
La seva finalitat és entretenir
Imatges extretes: https://pin.it/c2esjipun2a3ea
Història del còmic.
Per poder saber d'on sorgeix el còmic primer hem d'anar al temps dels :
Egipcis, els quals representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics realitzats sobre fulles de papir. També feien murals on feien dibuixos amb textos en forma de tira.
Retaules medievals, els quals explicaven històries, successos, crims... utilitzant les imatges
Pintures rupestres, representaven fets amb il·lustracions sobre roques.
Però les verdaderes característiques del còmic van
sorgir el 1895 en el periòdic "New York Journal"
amb un personatge que van anomenar The Yellow Kid.
Va començar amb una vinyeta i al final va passar a ser
una tira amb la novetat d'afegir text en rètols, en parets o
en el mateix camisó del personatge fins que el dibuixant
va afegir la primera bafarada. Així va complir amb tres de les
característiques d'un còmic: successió d'imatges, un personatge
al llarg de l'història i text en les imatges.
https://grupobizarro.wordpress.com/2011/03/23/yellow-kid-un-chico-amarillo-que-le-dio-vida-al-comic/
El 1930 és quan el còmic comença a prendre importància després de la gran depressió. Surten còmics com:
Little Orphan Annie Popeye Dick Tracy Flash Gordon Tarzan
Estats Units al 1941 durant la Segona Guerra Mundial
va mobilitza els herois: Capitan America.
També van sorgir gèneres d'intriga: The Spirit. Un cop acabada la guerra van tornar l'humor: Peanuts
A Espanya el còmic va començar a ser important el 1917 amb la revista infantil "TBO". El 1923 es publica la revista "Pulgarcito", amb personatges com Zipi i Zape. El 1939 es crea "Mortadelo y Filemón".
La vinyeta. Formes i grandàries. Planificació. Composició. Perspectiva.
La vinyeta forma part del llenguatge visual d’un comic. Es cada cuadre de la historia i representa la mínima unitat narrativa. En ella es deixen espais entre les il·lustracions i les bafarades on estan col·locats els diàlegs. També cal anomenar que un conjunt de vinyetes es anomenat seqüència on es representa l’acció completa. Coses que s’han de tenir en compte al fer les vinyetes:
-
Encuadre: Representar les parts que t'interessa de la imatge dins les vinyetes
-
Plans: Diferents visions de l’escena:
Gran pla general:
Descriu l'ambient i
no es veu casi al personatge
Pla general:
Totalment centrat en el personatge de cap a peus, l’entorn es menor
Pla mig:
El personatge es tallat per la cintura
Primer pla:
El personatge apareix fins els hombros
Pla mig llarg:
El personatge es tallat per els malucs
Primeríssim primer pla:
Mostra l’espai entre el front i la barbeta
Pla america:
El personatge es tallat per els junolls
Pla mig curt:
El personatge es tallat per el pit
Pla detall:
Mostra sol un fragment
-
Anglès: Punt de vista des d'on s’observa una acció
Angulació horitzontal:
Ulls a l’altura del cap
Picat:
Acció representada de dalt a baix
Contrapicat:
Acció representada de baix a dalt
Zenital:
Picat absolut
-
Muntatge: Consisteix a ordenar i distribuir les vinyetes en l'espai
-
Formats: Forma de l'enquadrat en el paper. Solen ser rectangulars, altres tipus de formes son col·locades així per ferles més estètiques. És important l’espai la vinyeta i el temps de lectura.
-
Color: Diferents funcions:
- Analític: Una mateixa acció en vàries vinyetes amb diferents punts de vista
- Efecte tràveling: Vàries vinyetes successives del mateix personatge, de més a prop o de més lluny
- Figurativa: Dona realisme
- Pisicològica: Provoca sentiments
- Significativa: Diferents significats segons la localització.
Els personatges. Expressions facials i moviment del cos.
Passos per crear els personatges:
-
Primer hem de pensar en les seves característiques psicològiques, és a dir com serà la seva personalitat i quin rol farà a la història.
-
El següent és pensar en l'aspecte que tindrà, aquest ajuda al lector a distingir. Sempre que es faci l'aspecte, s'ha de pensar en el sexe, edat, pes, complexió, altura, cara i ètnia. Pots tenir diferents tipus d'estil des de més realista a més fantàstic/caricatura. Una vegada estiguin fets els esbossos del cos pots fer els detalls de roba, accessoris, etc...
-
Per últim l'expressió facial i el llenguatge corporal. Tenim 6 expressions bàsiques: Rabia, disgust, por, alegria, tristesa i sorpresa. Una de les millors formes per fer aquestes expressions és mirant-se en un mirall i copiant les teves expressions en un paper.
Una de les coses que s'ha de tenir en compte és en no centrar-se molt en els personatges secundaris i en el cos és el moviment que li vols donar, per tant si utilitzes línies rectes verticals, donaràs un aspecte molt quiet, per si utilitzes línies corbes o en diagonal li donaràs un aspecte de moviment.
Els textos i els símbols gràfics.
El còmic és l'únic mitjà d'expressió on el diàlegs dels personatges i del narrador s'expressen junt amb el dibuix. Per fer-ho utilitzen:
-
Les bafarades o globus: Podem trobar diferents tipus depenent dels sentiments que es vulguin expressar. Aquestes estan formades per una fletxa anomenada delta. Una bafarada sobre un altra representa una pausa i si trobem dos deltas en una mateixa vol dir que han dit el text a la vegada. Si trobem que la delta senyala a un altra lloc significa que el personatge no apareix a l’escena i això s’anomena en off.
-
Cartela: Va el text amb la veu del narrador es de forma rectangular i està situada a la part superior.
-
Les onomatopeies: Es la imitació d'un soroll, pot estar fora de les bafarades
-
Lletres: La més utilitzada es la de la imprenta, pero depenen del personatge pot tenir diferents, si parla molt alt la lletra sera mejor, si esta cantant les lletres tindran un ritme d’ondulació i es complementa amb símbols musicals
El muntatge. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització.
Una de les coses més importants que té el còmic és l'hora de disposar el treball, o sigui el muntatge de tot. Com hem dit el còmic es forma per vinyetes les quals poden tenir diferents mides i formes, però sempre existeix una relació entre elles que et fa fer seguir el fil de la història. Les vinyetes sempre estan separades pels "carrers" la clau del funcionament del còmic.
Per tant després d'aquesta investigació podem saber que la forma de realitza un còmic es parteix per diferents parts, primer saber del tema, segon crear una història, tercer descobrir l'estil de dibuix que vols fer i practicar molt per fer escenes ràpidament, quart organitzar les vinyetes per pàgina i per últim tenir en compte quin text anirà en cada per així finalment poder repartir l'espai entre text i dibuix.
Nanatsu no taizai / Seven Deadly Sins / Los 7 pecados capitales
Aquest còmic és d'estil manga i ha estat escrit i il·lustrat per Nakaba Suzuki
el 10 d'octubre de 2012. Actualment compta amb 37 volums, un total uns 340
capítols del manga. Aquest amb tan poc temps va tenir tanta fama que ja compta
amb un anime fet per l'estudi de A-1 Pictures de 3 temporades de 25 capítols cada
una i encara s'esperen més, una pel·lícula, un especial de 4 capítols i fins i tot
un videojoc. El manga i anime també ha estat traduït a molts idiomes diferents.
Argument
La trama és situada a l'època medieval on Elizabeth, la tercera princesa de Liones es veu obligada a abandonar el seu regne després d'un cop fet contra el rei pels Cavallers Sagrats. Per tal de poder salvar el seu regne va a buscar els pitjors criminals desapareguts anomenats "Los siete pecados capitales". Després d'una cerca sense èxit acaba desmallant-se en una taverna i sent salvada pel mateix amo d'aquella el qual resulta ser Meliodas el capità dels set pecats. Per tant s'embarquen junts en una aventura per poder trobar els altres pecats i poder salvar el regne.
Personatges
Meliodas
És el líder dels Set Pecats Capitals i el Pecat de la Ira amb el símbol del Drac. És el protagonista i l'amo del Bar del Barret del Senglar. Tot i tenir l'aparença d'un nen, és molt vell i poderós. És mig humà mig dimoni.
Elizabeth Liones
És la tercera princesa del Regne de Liones. També és protagonista i passa a ser una cambrera del bar quan emprèn el viatge amb en Meliodas. Durant les seves aventures, comença a desenvolupar uns sentiments molt forts cap a en Meliodas, fins que s'enamora d'ell.
Hawk
És un porc que parla i és company d'en Meliodas. És presentat com el netejador al bar que recull les restes de menjar que cau o es llença a terra. Sovint renya a en Meliodas per ser molt pervertit.
Diane
El pecat de l'enveja de la serp. Ella és una gegant de 9,5 metres d'altura amb immens poder físic, i una profunda connexió a la terra. És confiada, i farà el que sigui per protegir una vida innocent. En el passat estava enamorada de King, però que oblidi aquest esdeveniment és un tema recurrent en la sèrie.
Ban
El pecat de l'avarícia de la guineu. També conegut com «Ban el mort vivent», és immortal. És tant violent com relaxat, i només es preocupa per Meliodas i els altres pecats pels seus propis desitjos. Estava enamorat d'Elaine, la germana menor de King, i el seu somni més gran és poder reviure-la.
King
El pecat de la mandra de l'ós. La seva veritable identitat és El rei de les Fades, i va ser un cop el protector de el bosc de les fades i la font de l'eterna joventut dins d'aquest. Pel que fa a força física, King és el més feble dels set pecats. King és gentil, respectuós, i empàtic. Ell està «secretament» enamorat de Diane, tot i que aquesta no recordi el temps que van passar junts.
Gowther
El pecat de la luxúria de la cabra. És un ninot que té poc o cap concepte de la típica interacció social o les emocions, per intentar tant com pugui aprendre i entendre aquests conceptes. És observador, despreocupat, i extremadament lògic. Anteriorment era membre dels «Deu Manaments», però al trencar les regles del seu manament, va perdre els seus records.
Merlin
El pecat del senglar. Ella és una maga qui mostra una naturalesa confiada i juganera. És coneguda per ser la més gran maga en tota Britània. La seva màgia li permet viure per sempre.
Escanor
El pecat de l'orgull del lleó. Ell és molt feble i tímid durant la nit; però durant el dia és orgullós, dominant i musculós. Segons Meliodas, al migdia, el seu poder supera per molt a el dels altres pecats combinats. Ell sembla tenir sentiments per Merlin. És l'únic humà dels pecats però ell es diu a si mateix un ésser únic.
Gènere
Aquest manga te una mezcla de gèneres, el que més destaca es el Shonen, que en español son llibres per el sexe masculí, ja que te escenes de batalles, però també el poden llegir noies. També es caracteritza per l’humor, el romanç i una mica ecchi, osigui, algunes escenes pujades de to però sense arribar a l'extrem.
Origen del manga
L'origen del manga com a forma d'explicar històries i definició de la paraula, va començar el 1868-1912, en ple període d'obertura cultural i econòmica sota el mandat de l'emperador Mutsuhito.
La paraula manga està composta per dos kanji; man (informal) i ga (dibuix). Literalment es tradueix per dibuixos capritxosos o gargots. Es va utilitzar aquest terme per definir l'art sorgit per la unió de l'estil gràfic de la pintura tradicional japonesa i les historietes (còmics) d'estil occidental.
Actualment, la paraula s'usa al Japó per referir-se a "historietes", de manera general. Fora del Japó, s’utilitza per referir-se a l'estil japonès de dibuixar i explicar històries.
Els primers gravats que mostren un indici d'estètica manga, el
trobem en l'obra “chōjū-jinbutsu-giga”, realitzada a mitjans de segle XIII
. Són una sèrie de dibuixos amb càrrega satírica representant animals.
Només es conserven alguns exemplars en blanc i negre, però, es veu en
ells una primitiva línia representativa que posteriorment aniria evolucionant.
Curiositats del manga
-
Els llibres son llegits de dereta a esquerra
-
Les lletres son en majúscula
-
Son en blanc i negre
-
Solen treballar més d'una persona a l’hora d’il·lustrar
-
En cada volum hi ha uns 9 capítols (dependen del manga)
-
Solen tenir pàgines amb informació addicional sobre la
creació dels personatges, agraïments als fanatic o respostes
a preguntes freqüents
-
Té molts generes diferents als acostumbrats (presents en el glossari)
Tipus de còmic
Còmic d'aventura: Constitueix un dels gèneres d'acció més populars de la Historieta. L'aventura en el seu sentit més pur sempre ha estat present en la historieta, en totes les seves facetes i en tots els seus gèneres.
Còmic Bèl·lic: Des de principis dels anys 40, moltes sèries d'acció es van deixar imbuir de l'esperit de la segona Guerra Mundial, de tal manera que nous superherois nord-americans com Capità Amèrica i La Dona Meravella.
Còmic humorístic: Un dels gèneres més importants, de manera que és possible trobar referències on s'oposi a la historieta d'aventures o seriosa, com un dels dos grans blocs en què pot dividir-se el mitjà.
Còmic costumista: Tradicionalment, s'ha barrejat amb el gènere còmic (així en tires de premsa com Peanuts o Mafalda i en els còmics de l'Escola Bruguera), encara que això ja no passi en obres més contemporànies, com poden ser les de Will Eisner o Carlos Gimenez, més vinculades a la biografia i adreçades a un lector adult.
Còmic esportiu: Durant la dècada de 1950, va ser molt famosa a Xile la revista "Barrabases". A la revista Tintin, Jean Graton publica relats breus inspirat en la vida real de diversos esportistes.
Còmic pornogràfic: Desaparegudes les barreres de la censura, ha gaudit d'un gran auge durant els darrers anys, permeten comptar amb uns protagonistes el físic i capacitats sexuals poden "superar àmpliament els límits de la realitat"
Còmic de ciència ficció: Constitueix un dels gèneres més importants en els quals pot dividir-se la producció historietística. Abans que qualsevol altre mitjà van oferir les escenes més encertades de la navegació interestel·lar, dels allunatges, de les bombes atòmiques o de les societats hiperindustrializadas.
Còmic históric: És un dels gèneres en què pot dividir-se la producció historietística, comptant al seu torn amb subgèneres com la historieta bèl·lica i de l'Oest als quals se sol atribuir entitat pròpia. En aquest gènere entren a més des de les historietes d'egipcis, romans o pirates a la historieta "folklòrica"
Còmic polític: també anomenada de sèrie negra o de crims Temàtiques Al principi, abasten l'activitat criminal, i la seva investigació,quan la censura no ho impedeia, permetia a l'autor "explorar les parts menys decoroses de la nostra societat"
Còmic romàntic: El tema principal és la relació i l'amor romàntic que sorgeix i es desenvolupa entre dos éssers humans. Encara que poden existir altres subtrames, aquestes han de girar al voltant dels conflictes, desavinences, aventures i desventures referents a l'enamorament, l'amistat i l'amor.
Còmic de terror: La seva voluntat de provocar en el lector sensacions de por, disgust, repugnància o horror. Els seus arguments freqüentment desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.
Bibliografía
http://llengilitcat.blogspot.com/2016/11/principals-caracteristiques-del-comic.html
http://divuitvint.blogspot.com/
https://www.laregion.es/articulo/xornal-escolar/historia-comic/20170215160916685498.html
http://anykyforova.blogspot.com/2013/05/el-comic.html