
​
​​
Orientalisme
La colonització europea d’Àfrica, Orient Mitjà i el sud-est asiàtic va introduir l’orientalisme al món occidental. L’exotisme oriental, des d’una perspectiva romàntica, va atraure artistes occidentals que ja a principis del segle XIX van començar a utilitzar activament els temes i els motius d’Orient en les arts visuals, l’arquitectura, la música i les arts escèniques.
​
Caracteristiques de l'art:
-
Paisatges de llum enlluernadora i interiors tenebrosos;
-
Complexes vistes urbanes i els insondables deserts
-
Els colors fantàstics de les vestidures
-
Gent popular amb luxosament vestits;
-
Les tapades i submises dones dels mercats i els nus de les mateixes en els banys
-
La violència dels seus combats a espasa com la tranquil·litat i repòs sensual dels harems
-
Els temes com l'esclavisme i la vida quotidiana de la gent al carrer.
​
Realisme
El terme s'aplica al corrent artístic del segle XIX, oposat al Romanticisme, que es caracteritza per la voluntat de representar la realitat contemporània d'una manera objectiva, sense embellir-la o idealitzar-la.
​
Caractéristiques:
-
Busca l'objectivitat i rebutja el món dels somnis i la fantasia
-
Pretén fer una representació perfecta de la realitat, sense embellir-la.
-
Els paisatges tenen una natura humanitzada.
-
Temes contemporanis de la época i critica social.
​
Hiperrealisme
L'Hiperrealisme és un moviment artístic sorgit als Estats Units als anys 1970. Es caracteritza pel retorn a l'art figuratiu i a la representació de la realitat, en contraposició a l'art abstracte i conceptual de moda en aquell temps.
Les arrels de l'hiperrealisme es troben al pop-art, del que prenen la banalitat temàtica, en escenes quotidianes i intranscendents.
Caractéristiques:
-
Els hiperrealistes eliminen el rastre del mateix artista a l'obra, amb una tècnica depurada i preciosista.
-
S'inspiren habitualment en la fotografia, que moltes vegades utilitzen com a suport, pintant els quadres damunt de projeccions fotogràfiques.
-
També utilitzen la retícula per a traspassar les imatges al quadre amb la màxima fidelitat.
-
Solen treballar en formats grans, cobrint la pintura amb pinzell o pistola.
​​​
ECO-ART​
L'art ecològic o art mediambiental és un terme genèric que fa referència a l'art que té com a objecte o tema principal l'ecologia i el medi ambient natural.
-
Incloure pintures de paisatges, però en la pràctica se sol utilitzar per a designar accions artístiques, instal·lacions i escultures a partir de la segona meitat del segle XX en un entorn exterior natural.
-
Típicament, entren en aquesta categoria algunes obres de l'art de la terra, per exemple, per tenir com a objecte paisatges i entorns del medi natural.
​​​
Postimpressionisme
-
Conjunt d'estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX que sorgiren després de l'impressionisme.
-
Fou tant una extensió de l'impressionisme com un rebuig a les seves limitacions.
-
Van continuar fent servir colors vius, una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, però van intentar posar més emoció i expressió a la seva pintura.
-
Tot i que sovint exposaven junts, no es tractava d'un moviment en equip.
​
Primeres avanguardes
Començaments del segle XX fins a l'inici de la segona guerra mundial (1945)
Surrealisme (1924)
​
El surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França. A la primera meitat del segle XX, el 1924, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París.
​
En un principi, era un moviment per a escriptors, però immediatament es van veure les enormes possibilitats que hi havia per a la pintura i l'escultura.
Característiques del surrealisme:
-
Es crea animació de tot allò que és inanimat
-
Evocació del caos
-
Va néixer a varios països com un moviment literari però acaba invadint arts com l’escultura, cinema i sobretot la pintura
-
Es presenta com a algo revolucionari, amb una estètica que permet posar de manifest allò desconegut, que pretén fer volar allò establert per la societat
-
Els temes triats pels artistes reflecteixen realitats semblants a les dels somnis, mites, visions, tot allò que sigui meravellós
-
Amb les obres alliberen impulsos reprimits en el subconscient, l’esclavitud de les normes morals, etc.
Constructivisme rus (1917)
-
Revolució d'Octubre del 1917 i es va fer especialment present després de la 1914 el Rússia que va sorgir a arquitectònic.
-
No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme).
-
Defensava un art al servei de la revolució i del poble.
-
Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització.
-
Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials.
​
Suprematisme rus
-
Fou una tendència artística ideada i encapçalada pel pintor i teorètic Kazimir Malèvitx, i que sorgí uns anys després del cubisme.
-
Els elements formals es reduïxen al triangle, el quadrat, la creu i el cercle
-
Els elements cromàtics es circumscriuen a vermell, negre, blau, blanc i verd. Aquesta tendència defensa un art alliberat de fins pràctiques i estètics, l'abstracció pura.
-
L'obra del mateix Malèvitx "Quadrat negre sobre blanc", de 1918, en la qual s'ha prescindit completament del color, representà una revolució en l'art.
​
Neoplasticisme (1917)
-
De Stijl, també conegut com a neoplasticisme, és un moviment artístic d'avantguardes que va sorgir als Països Baixos el 1917 propugnant una estètica renovadora basada en la depuració formal.
-
Va ser un moviment integrador de les diferents arts que buscava una total renovació estètica de l'entorn humà basada en uns valors plàstics nous, universals i més purs.
-
En són artistes destacats entre d’altres Piet Mondrian (1872-1944).
-
El neoplasticisme és considerat, juntament amb el suprematisme de Malèvitx, l'origen de l'abstracció geomètrica.
​​
​















Dadaisme (1916)
​
El Dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme.
​
-
Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció.
-
Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó.
-
Es va caracteritzar per rebel·lar-se en contra de les convencions literàries, i especialment artístiques, per burlar-se de l'artista burgès i del seu art.
​​
Fauvisme (1904)
-
Utilització del color pur. Colors estridents i agressius.
-
Més expressiva que fidel a la realitat.
-
El quadre havia de ser expressió i no composició i ordre.
-
Tracten de transmetre una reacció emotiva del pintor davant el tema triat.
-
Llibertat total davant la natura.
-
Les figures resulten planes, lineals, tancades en gruixudes línies de contorn.
-
Exageració del dibuix i de les perspectives forçades.
-
No s’interessen per la introducció de nous temes, tracten els de sempre: el retrat, el paisatge, interiors de cases, natures mortes...
​​
Expressionisme (1911)
-
És més important el contingut que la forma. L'objectiu és expressar l’interior de l’ésser humà.
-
No es requereix una bona tècnica pictòrica ni un resultat estèticament correcte. L'important és transmetre el sentiment i la subjectivitat. La fi és que l'espectador que contempla, se senti atabalat, espantat o deprimit, segons l'estat que es vulgui transmetre.
-
Potencien l'impacte emocional a l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva, etc. Intentaven modelar la realitat per a potenciar l'emoció interior.
​​
Cubisme​ (1907)
-
El cubisme tractava les formes de la naturalesa per mitjà de figures geomètriques, representant totes les parts d'un objecte en un mateix pla.
-
Aconsegueixen el volum gràcies al color i a formes definides i geomètriques, sense ajuda de la perspectiva.
-
Perspectiva múltiple
-
Desaparició de gradacions d'ombra i llum
-
El color, en general, s'aplicava per petits tocs.
-
Els temes més freqüents són: retrats, naturaleses mortes urbanes: arbres, cases, ampolles, fruiters, gots, guitarres i altres instruments musicals, i altres objectes senzills: els elements que es disposen de manera caòtica sobre la taula d'un cafè.
-
Incorporen el “collage” amb papers de diari, roba, vidre i sorra.
​​
Orfisme (1911)
-
No figuració o gairebé simbòlica: tendència cap a l'abstracció geomètrica.
-
Estructuració a força de formes geomètriques més o menys rígides: cercles i semicercles en bandes concèntriques, segments alternats, prismes de color, etc.
-
Recerca de la correlació entre sons i colors.
-
Sensació de dinamisme rítmic.
-
Composicions de gran fantasia.
​​
Futurisme​ (1909)
-
Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i defensen un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat i la ciutat.
-
Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica i no assumeix absolutament gens del passat.
-
Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho van anomena simutaneisme.
-
Es fa servir la tècnica del divisionisme i una àmplia gamma de color.
-
Els temes preferits en pintura són la ciutat i la figura humana en moviment.
​​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​

Arquitectura funcionalista
És un principi artístic que es basa en que els edificis o les obres arquitectòniques han de ser construïdes amb l'única finalitat que compleixi una funció. Aquest principi, sol generar dubtes i problemes entre els mateixos arquitectes, ja que moltes vegades la funció no és tan evident.
Característiques
-
La decoració és senzilla i sol ser possible identificar a simple vista quina ha estat el material utilitzat per a la construcció.
-
La resistencia recau en marcs estructurals
-
Es pretenia el realisme, per lo tant son materials nous i més adecuats. Solids, flexibles i resistents. Ex: ciment armat
-
Solen ser espais molt grans i utilitzen el vidre i el metall per crear transparencia interior i exterior.
-
S'afegeixen els sostres-terrat
​​
Arquitectura neoplasticista
-
Moderna
-
Arquitectura elemental (a partir d’elements de construcció)
-
Econòmica
-
Funcional
-
Informe i ben determinada
-
De transformació, lleugeresa i de transparències
-
Oberta
-
Estàtica
-
Simetria i repetició
-
Polièdrica
-
Colors plans i abstractes
-
Antidcorativa
-
No permet imaginació
​​
Arquitectura expressionista
-
Alemanya
-
Contrapunt al racionalisme funcionalista.
-
Creença en les tensions interiors, davant utilitat pràctica del funcionalisme.
-
Salons envidrats: obsessió dels expressionistes.
-
Apareix com a extensió de les manifestacions pictòriques.
​
Arquitectura organicista
-
La completa harmonia entre habitatge i hàbitat en tots els factors que actuen a l’hora d’idear una creació arquitectònica d’aquest caràcter.
-
Es basa en la cerca de l’equilibri total entre l’espai natural i les necessitats humanes a l’hora d’ocupar aquest espai mitjançant un hàbitat de caràcter humà.

.jpg)

