top of page

​

​​

Orientalisme

La colonització europea d’Àfrica, Orient Mitjà i el sud-est asiàtic va introduir l’orientalisme al món occidental. L’exotisme oriental, des d’una perspectiva romàntica, va atraure artistes occidentals que ja a principis del segle XIX van començar a utilitzar activament els temes i els motius d’Orient en les arts visuals, l’arquitectura, la música i les arts escèniques.

​

Caracteristiques de l'art:

  • Paisatges de llum enlluernadora i interiors tenebrosos;

  • Complexes vistes urbanes i els insondables deserts

  • Els colors fantàstics de les vestidures

  • Gent popular amb luxosament vestits;

  • Les tapades i submises dones dels mercats i els nus de les mateixes en els banys

  • La violència dels seus combats a espasa com la tranquil·litat i repòs sensual dels harems

  • Els temes com l'esclavisme i la vida quotidiana de la gent al carrer.

​

Realisme

El terme s'aplica al corrent artístic del segle XIX, oposat al Romanticisme, que es caracteritza per la voluntat de representar la realitat contemporània d'una manera objectiva, sense embellir-la o idealitzar-la.

​

Caractéristiques:

  • Busca l'objectivitat i rebutja el món dels somnis i la fantasia

  • Pretén fer una representació perfecta de la realitat, sense embellir-la.

  • Els paisatges tenen una natura humanitzada.

  • Temes contemporanis de la época i critica social.

​

Hiperrealisme

L'Hiperrealisme és un moviment artístic sorgit als Estats Units als anys 1970. Es caracteritza pel retorn a l'art figuratiu i a la representació de la realitat, en contraposició a l'art abstracte i conceptual de moda en aquell temps.

Les arrels de l'hiperrealisme es troben al pop-art, del que prenen la banalitat temàtica, en escenes quotidianes i intranscendents.

 

Caractéristiques:

  • Els hiperrealistes eliminen el rastre del mateix artista a l'obra, amb una tècnica depurada i preciosista.

  • S'inspiren habitualment en la fotografia, que moltes vegades utilitzen com a suport, pintant els quadres damunt de projeccions fotogràfiques.

  • També utilitzen la retícula per a traspassar les imatges al quadre amb la màxima fidelitat.

  • Solen treballar en formats grans, cobrint la pintura amb pinzell o pistola.

​​​

ECO-ART​

L'art ecològic o art mediambiental  és un terme genèric que fa referència a l'art que té com a objecte o tema principal l'ecologia i el medi ambient natural.

  • Incloure pintures de paisatges, però en la pràctica se sol utilitzar per a designar accions artístiques, instal·lacions i escultures a partir de la segona meitat del segle XX en un entorn exterior natural.

  • Típicament, entren en aquesta categoria algunes obres de l'art de la terra, per exemple, per tenir com a objecte paisatges i entorns del medi natural.

​​​

Postimpressionisme

  • Conjunt d'estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX que sorgiren després de l'impressionisme.

  • Fou tant una extensió de l'impressionisme com un rebuig a les seves limitacions.

  • Van continuar fent servir colors vius, una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, però van intentar posar més emoció i expressió a la seva pintura.

  • Tot i que sovint exposaven junts, no es tractava d'un moviment en equip.

​

Primeres avanguardes

Començaments del segle XX fins a l'inici de la segona guerra mundial (1945)

Surrealisme  (1924)

​

El surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França. A la primera meitat del segle XX, el 1924, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París.

​

En un principi, era un moviment per a escriptors, però immediatament es van veure les enormes possibilitats que hi havia per a la pintura i l'escultura.

 

Característiques del surrealisme:

  • Es crea animació de tot allò que és inanimat

  • Evocació del caos

  • Va néixer a varios països com un moviment literari però acaba invadint arts com l’escultura, cinema i sobretot la pintura

  • Es presenta com a algo revolucionari, amb una estètica que permet posar de manifest allò desconegut, que pretén fer volar allò establert per la societat

  • Els temes triats pels artistes reflecteixen realitats semblants a les dels somnis, mites, visions, tot allò que sigui meravellós

  • Amb les obres alliberen impulsos reprimits en el subconscient, l’esclavitud de les normes morals, etc.

Constructivisme rus (1917)

  • Revolució d'Octubre del 1917 i es va fer especialment present després de la 1914 el Rússia que va sorgir a arquitectònic.

  • No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme).

  • Defensava un art al servei de la revolució i del poble.

  • Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització.

  • Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials.

​

Suprematisme rus 

  • Fou una tendència artística ideada i encapçalada pel pintor i teorètic  Kazimir Malèvitx, i que sorgí uns anys després del cubisme.

  • Els elements formals es reduïxen al triangle, el quadrat, la creu i el cercle

  • Els elements cromàtics es circumscriuen a vermell, negre, blau, blanc i verd. Aquesta tendència defensa un art alliberat de fins pràctiques i estètics, l'abstracció pura.

  • L'obra del mateix Malèvitx "Quadrat negre sobre blanc", de 1918, en la qual s'ha prescindit completament del color, representà una revolució en l'art.

​

Neoplasticisme (1917)

  • De Stijl, també conegut com a neoplasticisme, és un moviment artístic d'avantguardes que va sorgir als Països Baixos el 1917 propugnant una estètica renovadora basada en la depuració formal.

  • Va ser un moviment integrador de les diferents arts que buscava una total renovació estètica de l'entorn humà basada en uns valors plàstics nous, universals i més purs.

  • En són artistes destacats entre d’altres Piet Mondrian (1872-1944).

  • El neoplasticisme és considerat, juntament amb el suprematisme de Malèvitx, l'origen de l'abstracció geomètrica.

​​

​

orientalisme-310513.jpg
409521149_53d013f5b3.jpg
d834c2d6c4cb04c8e8b0241001bd83e2.jpg
descarga.jpg
0338c68a761c6cff2c67ae44f7568c22.jpg
1_4hVwzKaiQwdn-_YdJUm70w.jpeg
f87e627299a3bc1e990b12e597c2ac7b.jpg
e3f757df439edb77dccb95547a6fed7c.jpg
Mondrian-Tableau-II-1921-25.jpg
Umberto Boccioni. Elasticitat, 1912.jpg
munch_el_grito.jpg
Gris2.jpg
Fauvismo-696x398.jpg
delaunay01.jpg
eje.png

Dadaisme (1916)

​

El Dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme.

​

  • Proposava la negació de tot, la destrucció  per la destrucció.

  • Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó.

  • Es va caracteritzar per rebel·lar-se en contra de les convencions literàries, i especialment artístiques, per burlar-se de l'artista burgès i del seu art.

​​

Fauvisme (1904)

  • Utilització del color pur. Colors estridents i agressius. 

  • Més expressiva que fidel a la realitat.

  • El quadre havia de ser expressió i no composició i ordre.

  • Tracten de transmetre una reacció emotiva del pintor davant el tema triat.

  • Llibertat total davant la natura.

  • Les figures resulten planes, lineals, tancades en gruixudes línies de contorn.

  • Exageració del dibuix i de les perspectives forçades.

  • No s’interessen per la introducció de nous temes, tracten els de sempre: el retrat, el paisatge, interiors de cases, natures mortes...

​​

Expressionisme (1911)

  • És més important el contingut que la forma. L'objectiu és expressar l’interior de l’ésser humà.

  • No es requereix una bona tècnica pictòrica ni un resultat estèticament correcte. L'important és transmetre el sentiment i la subjectivitat. La fi és que l'espectador que contempla, se senti atabalat, espantat o deprimit, segons l'estat que es vulgui transmetre.

  • Potencien l'impacte emocional a l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva, etc. Intentaven modelar la realitat per a potenciar l'emoció interior.

​​

Cubisme​ (1907)

  • El cubisme tractava les formes de la naturalesa per mitjà de figures geomètriques, representant totes les parts d'un objecte en un mateix pla.

  • Aconsegueixen el volum gràcies al color i a formes definides i geomètriques, sense ajuda de la perspectiva.

  • Perspectiva múltiple

  • Desaparició de gradacions d'ombra i llum

  • El color, en general, s'aplicava per petits tocs. 

  • Els temes més freqüents són: retrats, naturaleses mortes urbanes: arbres, cases, ampolles, fruiters, gots, guitarres i altres instruments musicals, i altres objectes senzills: els elements que es disposen de manera caòtica sobre la taula d'un cafè.

  • Incorporen el “collage” amb papers de diari, roba, vidre i sorra.

​​

Orfisme (1911)

  • No figuració o gairebé simbòlica: tendència cap a l'abstracció geomètrica.

  • Estructuració a força de formes geomètriques més o menys rígides: cercles i semicercles en bandes concèntriques, segments alternats, prismes de color, etc.

  • Recerca de la correlació entre sons i colors.

  • Sensació de dinamisme rítmic.

  • Composicions de gran fantasia.

​​

Futurisme​ (1909)

  • Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i defensen un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat i la ciutat.

  • Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica i no assumeix absolutament gens del passat.

  • Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho van anomena simutaneisme.

  • Es fa servir la tècnica del divisionisme i una àmplia gamma de color.

  • Els temes preferits en pintura són la ciutat i la figura humana en moviment.

​​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

9782740413340-es.jpg

Arquitectura funcionalista 

És un principi artístic que es basa en que els edificis o les obres arquitectòniques han de ser construïdes amb l'única finalitat que compleixi una funció. Aquest principi, sol generar dubtes i problemes entre els mateixos arquitectes, ja que moltes vegades la funció no és tan evident.

 

Característiques

  • La decoració és senzilla i sol ser possible identificar a simple vista quina ha estat el material utilitzat per a la construcció.

  • La resistencia recau en marcs estructurals

  • Es pretenia el realisme, per lo tant son materials nous i més adecuats. Solids, flexibles i resistents. Ex: ciment armat

  • Solen ser espais molt grans i utilitzen el vidre i el metall per crear transparencia interior i exterior.

  • S'afegeixen els sostres-terrat

​​

Arquitectura neoplasticista

  • Moderna 

  • Arquitectura elemental (a partir d’elements de construcció)

  • Econòmica 

  • Funcional 

  • Informe i ben determinada 

  • De transformació, lleugeresa i de transparències

  • Oberta 

  • Estàtica

  • Simetria i repetició

  • Polièdrica

  • Colors plans i abstractes

  • Antidcorativa

  • No permet imaginació

​​

Arquitectura expressionista

  • Alemanya

  • Contrapunt al racionalisme funcionalista.

  • Creença en les tensions interiors, davant utilitat pràctica del funcionalisme.

  • Salons envidrats: obsessió dels expressionistes.

  • Apareix com a extensió de les manifestacions pictòriques.

​

Arquitectura organicista

  • La completa harmonia entre habitatge i hàbitat en tots els factors que actuen a l’hora d’idear una creació arquitectònica d’aquest caràcter.

  • Es basa en la cerca de l’equilibri total entre l’espai natural i les necessitats humanes a l’hora d’ocupar aquest espai mitjançant un hàbitat de caràcter humà.

Arquitectura-expresionista.-259x300.jpg
metalocus_fallingwater_fllw_18 (1).jpg
SchrC3B6derHouse_072.jpg
Bauhause_Dessau_6.jpg

© 2023 by Name of Site. Proudly created with Wix.com

bottom of page