top of page

Orientalisme

La colonització europea d’Àfrica, Orient Mitjà i el sud-est asiàtic va introduir l’orientalisme al món occidental. L’exotisme oriental, des d’una perspectiva romàntica, va atraure artistes occidentals que ja a principis del segle XIX van començar a utilitzar activament els temes i els motius d’Orient en les arts visuals, l’arquitectura, la música i les arts escèniques.

Caracteristiques de l'art:

  • Paisatges de llum enlluernadora i interiors tenebrosos;

  • Complexes vistes urbanes i els insondables deserts

  • Els colors fantàstics de les vestidures

  • Gent popular amb luxosament vestits;

  • Les tapades i submises dones dels mercats i els nus de les mateixes en els banys

  • La violència dels seus combats a espasa com la tranquil·litat i repòs sensual dels harems

  • Els temes com l'esclavisme i la vida quotidiana de la gent al carrer.

Realisme

El terme s'aplica al corrent artístic del segle XIX, oposat al Romanticisme, que es caracteritza per la voluntat de representar la realitat contemporània d'una manera objectiva, sense embellir-la o idealitzar-la.

Caractéristiques:

  • Busca l'objectivitat i rebutja el món dels somnis i la fantasia

  • Pretén fer una representació perfecta de la realitat, sense embellir-la.

  • Els paisatges tenen una natura humanitzada.

  • Temes contemporanis de la época i critica social.

Hiperrealisme

L'Hiperrealisme és un moviment artístic sorgit als Estats Units als anys 1970. Es caracteritza pel retorn a l'art figuratiu i a la representació de la realitat, en contraposició a l'art abstracte i conceptual de moda en aquell temps.

Les arrels de l'hiperrealisme es troben al pop-art, del que prenen la banalitat temàtica, en escenes quotidianes i intranscendents.

 

Caractéristiques:

  • Els hiperrealistes eliminen el rastre del mateix artista a l'obra, amb una tècnica depurada i preciosista.

  • S'inspiren habitualment en la fotografia, que moltes vegades utilitzen com a suport, pintant els quadres damunt de projeccions fotogràfiques.

  • També utilitzen la retícula per a traspassar les imatges al quadre amb la màxima fidelitat.

  • Solen treballar en formats grans, cobrint la pintura amb pinzell o pistola.

ECO-ART​

L'art ecològic o art mediambiental  és un terme genèric que fa referència a l'art que té com a objecte o tema principal l'ecologia i el medi ambient natural.

  • Incloure pintures de paisatges, però en la pràctica se sol utilitzar per a designar accions artístiques, instal·lacions i escultures a partir de la segona meitat del segle XX en un entorn exterior natural.

  • Típicament, entren en aquesta categoria algunes obres de l'art de la terra, per exemple, per tenir com a objecte paisatges i entorns del medi natural.

Postimpressionisme

  • Conjunt d'estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX que sorgiren després de l'impressionisme.

  • Fou tant una extensió de l'impressionisme com un rebuig a les seves limitacions.

  • Van continuar fent servir colors vius, una aplicació compacta de la pintura, pinzellades distingibles i temes de la vida real, però van intentar posar més emoció i expressió a la seva pintura.

  • Tot i que sovint exposaven junts, no es tractava d'un moviment en equip.

Primeres avanguardes

Començaments del segle XX fins a l'inici de la segona guerra mundial (1945)

Surrealisme  (1924)

El surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França. A la primera meitat del segle XX, el 1924, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París.

En un principi, era un moviment per a escriptors, però immediatament es van veure les enormes possibilitats que hi havia per a la pintura i l'escultura.

 

Característiques del surrealisme:

  • Es crea animació de tot allò que és inanimat

  • Evocació del caos

  • Va néixer a varios països com un moviment literari però acaba invadint arts com l’escultura, cinema i sobretot la pintura

  • Es presenta com a algo revolucionari, amb una estètica que permet posar de manifest allò desconegut, que pretén fer volar allò establert per la societat

  • Els temes triats pels artistes reflecteixen realitats semblants a les dels somnis, mites, visions, tot allò que sigui meravellós

  • Amb les obres alliberen impulsos reprimits en el subconscient, l’esclavitud de les normes morals, etc.

Constructivisme rus (1917)

  • Revolució d'Octubre del 1917 i es va fer especialment present després de la 1914 el Rússia que va sorgir a arquitectònic.

  • No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme).

  • Defensava un art al servei de la revolució i del poble.

  • Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització.

  • Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials.

Suprematisme rus 

  • Fou una tendència artística ideada i encapçalada pel pintor i teorètic  Kazimir Malèvitx, i que sorgí uns anys després del cubisme.

  • Els elements formals es reduïxen al triangle, el quadrat, la creu i el cercle

  • Els elements cromàtics es circumscriuen a vermell, negre, blau, blanc i verd. Aquesta tendència defensa un art alliberat de fins pràctiques i estètics, l'abstracció pura.

  • L'obra del mateix Malèvitx "Quadrat negre sobre blanc", de 1918, en la qual s'ha prescindit completament del color, representà una revolució en l'art.

Neoplasticisme (1917)

  • De Stijl, també conegut com a neoplasticisme, és un moviment artístic d'avantguardes que va sorgir als Països Baixos el 1917 propugnant una estètica renovadora basada en la depuració formal.

  • Va ser un moviment integrador de les diferents arts que buscava una total renovació estètica de l'entorn humà basada en uns valors plàstics nous, universals i més purs.

  • En són artistes destacats entre d’altres Piet Mondrian (1872-1944).

  • El neoplasticisme és considerat, juntament amb el suprematisme de Malèvitx, l'origen de l'abstracció geomètrica.

orientalisme-310513.jpg
409521149_53d013f5b3.jpg
d834c2d6c4cb04c8e8b0241001bd83e2.jpg
descarga.jpg
0338c68a761c6cff2c67ae44f7568c22.jpg
1_4hVwzKaiQwdn-_YdJUm70w.jpeg
f87e627299a3bc1e990b12e597c2ac7b.jpg
e3f757df439edb77dccb95547a6fed7c.jpg
Mondrian-Tableau-II-1921-25.jpg
Umberto Boccioni. Elasticitat, 1912.jpg
munch_el_grito.jpg
Gris2.jpg
Fauvismo-696x398.jpg
delaunay01.jpg
eje.png

Dadaisme (1916)

El Dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme.

  • Proposava la negació de tot, la destrucció  per la destrucció.

  • Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó.

  • Es va caracteritzar per rebel·lar-se en contra de les convencions literàries, i especialment artístiques, per burlar-se de l'artista burgès i del seu art.

Fauvisme (1904)

  • Utilització del color pur. Colors estridents i agressius. 

  • Més expressiva que fidel a la realitat.

  • El quadre havia de ser expressió i no composició i ordre.

  • Tracten de transmetre una reacció emotiva del pintor davant el tema triat.

  • Llibertat total davant la natura.

  • Les figures resulten planes, lineals, tancades en gruixudes línies de contorn.

  • Exageració del dibuix i de les perspectives forçades.

  • No s’interessen per la introducció de nous temes, tracten els de sempre: el retrat, el paisatge, interiors de cases, natures mortes...

Expressionisme (1911)

  • És més important el contingut que la forma. L'objectiu és expressar l’interior de l’ésser humà.

  • No es requereix una bona tècnica pictòrica ni un resultat estèticament correcte. L'important és transmetre el sentiment i la subjectivitat. La fi és que l'espectador que contempla, se senti atabalat, espantat o deprimit, segons l'estat que es vulgui transmetre.

  • Potencien l'impacte emocional a l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva, etc. Intentaven modelar la realitat per a potenciar l'emoció interior.

Cubisme​ (1907)

  • El cubisme tractava les formes de la naturalesa per mitjà de figures geomètriques, representant totes les parts d'un objecte en un mateix pla.

  • Aconsegueixen el volum gràcies al color i a formes definides i geomètriques, sense ajuda de la perspectiva.

  • Perspectiva múltiple

  • Desaparició de gradacions d'ombra i llum

  • El color, en general, s'aplicava per petits tocs. 

  • Els temes més freqüents són: retrats, naturaleses mortes urbanes: arbres, cases, ampolles, fruiters, gots, guitarres i altres instruments musicals, i altres objectes senzills: els elements que es disposen de manera caòtica sobre la taula d'un cafè.

  • Incorporen el “collage” amb papers de diari, roba, vidre i sorra.

Orfisme (1911)

  • No figuració o gairebé simbòlica: tendència cap a l'abstracció geomètrica.

  • Estructuració a força de formes geomètriques més o menys rígides: cercles i semicercles en bandes concèntriques, segments alternats, prismes de color, etc.

  • Recerca de la correlació entre sons i colors.

  • Sensació de dinamisme rítmic.

  • Composicions de gran fantasia.

Futurisme(1909)

  • Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i defensen un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat i la ciutat.

  • Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica i no assumeix absolutament gens del passat.

  • Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho van anomena simutaneisme.

  • Es fa servir la tècnica del divisionisme i una àmplia gamma de color.

  • Els temes preferits en pintura són la ciutat i la figura humana en moviment.

9782740413340-es.jpg

Arquitectura funcionalista 

És un principi artístic que es basa en que els edificis o les obres arquitectòniques han de ser construïdes amb l'única finalitat que compleixi una funció. Aquest principi, sol generar dubtes i problemes entre els mateixos arquitectes, ja que moltes vegades la funció no és tan evident.

 

Característiques

  • La decoració és senzilla i sol ser possible identificar a simple vista quina ha estat el material utilitzat per a la construcció.

  • La resistencia recau en marcs estructurals

  • Es pretenia el realisme, per lo tant son materials nous i més adecuats. Solids, flexibles i resistents. Ex: ciment armat

  • Solen ser espais molt grans i utilitzen el vidre i el metall per crear transparencia interior i exterior.

  • S'afegeixen els sostres-terrat

Arquitectura neoplasticista

  • Moderna 

  • Arquitectura elemental (a partir d’elements de construcció)

  • Econòmica 

  • Funcional 

  • Informe i ben determinada 

  • De transformació, lleugeresa i de transparències

  • Oberta 

  • Estàtica

  • Simetria i repetició

  • Polièdrica

  • Colors plans i abstractes

  • Antidcorativa

  • No permet imaginació

Arquitectura expressionista

  • Alemanya

  • Contrapunt al racionalisme funcionalista.

  • Creença en les tensions interiors, davant utilitat pràctica del funcionalisme.

  • Salons envidrats: obsessió dels expressionistes.

  • Apareix com a extensió de les manifestacions pictòriques.

Arquitectura organicista

  • La completa harmonia entre habitatge i hàbitat en tots els factors que actuen a l’hora d’idear una creació arquitectònica d’aquest caràcter.

  • Es basa en la cerca de l’equilibri total entre l’espai natural i les necessitats humanes a l’hora d’ocupar aquest espai mitjançant un hàbitat de caràcter humà.

Arquitectura-expresionista.-259x300.jpg
metalocus_fallingwater_fllw_18 (1).jpg
SchrC3B6derHouse_072.jpg
Bauhause_Dessau_6.jpg

© 2023 by Name of Site. Proudly created with Wix.com

bottom of page