​
Activitat prèvia. Definició del mitjà i trets distintius.
Que és?
El còmic és un mitjà expressiu que combina imatges fixes amb un text formant una història il·lustrada distribuïda en diverses vinyetes.
CaracterÃstiques
-
Llenguatge senzill: No té moltes paraules ni molt complicades, amb un registre està ndard
-
Onomatopeies o interjeccions: Són els sons que podem trobar a fora o dins la vinyeta
-
Dià legs: Principal element per donar vida als personatges
-
Vinyetes: Requadres que formen les pà gines dels còmics on es col·loquen les escenes
-
Il·lustracions: Imatges creades per un il·lustrador
-
Bafarades: Núvols on parlen els personatges el qual pot tenir diverses formes depenen dels sentiments dels personatges. Forma part també la delta que és la fletxa.
-
Dirigit a un públic nombrós o popular: per a totes les edats
-
La seva finalitat és entretenir
Imatges extretes: https://pin.it/c2esjipun2a3ea
Història del còmic.
Per poder saber d'on sorgeix el còmic primer hem d'anar al temps dels :
Egipcis, els quals representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglÃfics realitzats sobre fulles de papir. També feien murals on feien dibuixos amb textos en forma de tira.
Retaules medievals, els quals explicaven històries, successos, crims... utilitzant les imatges
Pintures rupestres, representaven fets amb il·lustracions sobre roques.
Però les verdaderes caracterÃstiques del còmic van
sorgir el 1895 en el periòdic "New York Journal"
amb un personatge que van anomenar The Yellow Kid.
Va començar amb una vinyeta i al final va passar a ser
una tira amb la novetat d'afegir text en rètols, en parets o
en el mateix camisó del personatge fins que el dibuixant
va afegir la primera bafarada. Aixà va complir amb tres de les
caracterÃstiques d'un còmic: successió d'imatges, un personatge
al llarg de l'història i text en les imatges.
https://grupobizarro.wordpress.com/2011/03/23/yellow-kid-un-chico-amarillo-que-le-dio-vida-al-comic/
El 1930 és quan el còmic comença a prendre importà ncia després de la gran depressió. Surten còmics com:
Little Orphan Annie Popeye Dick Tracy Flash Gordon Tarzan
Estats Units al 1941 durant la Segona Guerra Mundial
va mobilitza els herois: Capitan America.
També van sorgir gèneres d'intriga: The Spirit. Un cop acabada la guerra van tornar l'humor: Peanuts
A Espanya el còmic va començar a ser important el 1917 amb la revista infantil "TBO". El 1923 es publica la revista "Pulgarcito", amb personatges com Zipi i Zape. El 1939 es crea "Mortadelo y Filemón".
La vinyeta. Formes i grandà ries. Planificació. Composició. Perspectiva.
La vinyeta forma part del llenguatge visual d’un comic. Es cada cuadre de la historia i representa la mÃnima unitat narrativa. En ella es deixen espais entre les il·lustracions i les bafarades on estan col·locats els dià legs. També cal anomenar que un conjunt de vinyetes es anomenat seqüència on es representa l’acció completa. Coses que s’han de tenir en compte al fer les vinyetes:
-
Encuadre: Representar les parts que t'interessa de la imatge dins les vinyetes
-
Plans: Diferents visions de l’escena:
Gran pla general:
Descriu l'ambient i
no es veu casi al personatge
Pla general:
Totalment centrat en el personatge de cap a peus, l’entorn es menor
Pla mig:
El personatge es tallat per la cintura
Primer pla:
El personatge apareix fins els hombros
Pla mig llarg:
El personatge es tallat per els malucs
PrimerÃssim primer pla:
Mostra l’espai entre el front i la barbeta
Pla america:
El personatge es tallat per els junolls
Pla mig curt:
El personatge es tallat per el pit
Pla detall:
Mostra sol un fragment
-
Anglès: Punt de vista des d'on s’observa una acció
Angulació horitzontal:
Ulls a l’altura del cap
Picat:
Acció representada de dalt a baix
Contrapicat:
Acció representada de baix a dalt
Zenital:
Picat absolut
-
Muntatge: Consisteix a ordenar i distribuir les vinyetes en l'espai
​
-
Formats: Forma de l'enquadrat en el paper. Solen ser rectangulars, altres tipus de formes son col·locades aixà per ferles més estètiques. És important l’espai la vinyeta i el temps de lectura.
-
Color: Diferents funcions:
- AnalÃtic: Una mateixa acció en và ries vinyetes amb diferents punts de vista
- Efecte trà veling: Và ries vinyetes successives del mateix personatge, de més a prop o de més lluny
​
​
​
​
- Figurativa: Dona realisme
- Pisicològica: Provoca sentiments
- Significativa: Diferents significats segons la localització.
Els personatges. Expressions facials i moviment del cos.
Passos per crear els personatges:
-
Primer hem de pensar en les seves caracterÃstiques psicològiques, és a dir com serà la seva personalitat i quin rol farà a la història.
-
El següent és pensar en l'aspecte que tindrà , aquest ajuda al lector a distingir. Sempre que es faci l'aspecte, s'ha de pensar en el sexe, edat, pes, complexió, altura, cara i ètnia. Pots tenir diferents tipus d'estil des de més realista a més fantà stic/caricatura. Una vegada estiguin fets els esbossos del cos pots fer els detalls de roba, accessoris, etc...
-
Per últim l'expressió facial i el llenguatge corporal. Tenim 6 expressions bà siques: Rabia, disgust, por, alegria, tristesa i sorpresa. Una de les millors formes per fer aquestes expressions és mirant-se en un mirall i copiant les teves expressions en un paper.
Una de les coses que s'ha de tenir en compte és en no centrar-se molt en els personatges secundaris i en el cos és el moviment que li vols donar, per tant si utilitzes lÃnies rectes verticals, donarà s un aspecte molt quiet, per si utilitzes lÃnies corbes o en diagonal li donarà s un aspecte de moviment.
​
Els textos i els sÃmbols grà fics.
El còmic és l'únic mitjà d'expressió on el dià legs dels personatges i del narrador s'expressen junt amb el dibuix. Per fer-ho utilitzen:
-
Les bafarades o globus: Podem trobar diferents tipus depenent dels sentiments que es vulguin expressar. Aquestes estan formades per una fletxa anomenada delta. Una bafarada sobre un altra representa una pausa i si trobem dos deltas en una mateixa vol dir que han dit el text a la vegada. Si trobem que la delta senyala a un altra lloc significa que el personatge no apareix a l’escena i això s’anomena en off.
-
Cartela: Va el text amb la veu del narrador es de forma rectangular i està situada a la part superior.
-
Les onomatopeies: Es la imitació d'un soroll, pot estar fora de les bafarades
-
Lletres: La més utilitzada es la de la imprenta, pero depenen del personatge pot tenir diferents, si parla molt alt la lletra sera mejor, si esta cantant les lletres tindran un ritme d’ondulació i es complementa amb sÃmbols musicals
El muntatge. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El procés de realització.
Una de les coses més importants que té el còmic és l'hora de disposar el treball, o sigui el muntatge de tot. Com hem dit el còmic es forma per vinyetes les quals poden tenir diferents mides i formes, però sempre existeix una relació entre elles que et fa fer seguir el fil de la història. Les vinyetes sempre estan separades pels "carrers" la clau del funcionament del còmic.
Per tant després d'aquesta investigació podem saber que la forma de realitza un còmic es parteix per diferents parts, primer saber del tema, segon crear una història, tercer descobrir l'estil de dibuix que vols fer i practicar molt per fer escenes rà pidament, quart organitzar les vinyetes per pà gina i per últim tenir en compte quin text anirà en cada per aixà finalment poder repartir l'espai entre text i dibuix.
Tipus de còmic
​
Còmic d'aventura: Constitueix un dels gèneres d'acció més populars de la Historieta. L'aventura en el seu sentit més pur sempre ha estat present en la historieta, en totes les seves facetes i en tots els seus gèneres.
​
Còmic Bèl·lic: Des de principis dels anys 40, moltes sèries d'acció es van deixar imbuir de l'esperit de la segona Guerra Mundial, de tal manera que nous superherois nord-americans com Capità Amèrica i La Dona Meravella.
Còmic humorÃstic: Un dels gèneres més importants, de manera que és possible trobar referències on s'oposi a la historieta d'aventures o seriosa, com un dels dos grans blocs en què pot dividir-se el mitjà .
​
Còmic costumista: Tradicionalment, s'ha barrejat amb el gènere còmic (aixà en tires de premsa com Peanuts o Mafalda i en els còmics de l'Escola Bruguera), encara que això ja no passi en obres més contemporà nies, com poden ser les de Will Eisner o Carlos Gimenez, més vinculades a la biografia i adreçades a un lector adult.
Còmic esportiu: Durant la dècada de 1950, va ser molt famosa a Xile la revista "Barrabases". A la revista Tintin, Jean Graton publica relats breus inspirat en la vida real de diversos esportistes.
​
Còmic pornogrà fic: Desaparegudes les barreres de la censura, ha gaudit d'un gran auge durant els darrers anys, permeten comptar amb uns protagonistes el fÃsic i capacitats sexuals poden "superar à mpliament els lÃmits de la realitat"
​
Còmic de ciència ficció: Constitueix un dels gèneres més importants en els quals pot dividir-se la producció historietÃstica. Abans que qualsevol altre mitjà van oferir les escenes més encertades de la navegació interestel·lar, dels allunatges, de les bombes atòmiques o de les societats hiperindustrializadas.
Còmic históric: És un dels gèneres en què pot dividir-se la producció historietÃstica, comptant al seu torn amb subgèneres com la historieta bèl·lica i de l'Oest als quals se sol atribuir entitat pròpia. En aquest gènere entren a més des de les historietes d'egipcis, romans o pirates a la historieta "folklòrica"
​
Còmic polÃtic: també anomenada de sèrie negra o de crims Temà tiques Al principi, abasten l'activitat criminal, i la seva investigació,quan la censura no ho impedeia, permetia a l'autor "explorar les parts menys decoroses de la nostra societat"
Còmic romà ntic: El tema principal és la relació i l'amor romà ntic que sorgeix i es desenvolupa entre dos éssers humans. Encara que poden existir altres subtrames, aquestes han de girar al voltant dels conflictes, desavinences, aventures i desventures referents a l'enamorament, l'amistat i l'amor.
Còmic de terror: La seva voluntat de provocar en el lector sensacions de por, disgust, repugnà ncia o horror. Els seus arguments freqüentment desenvolupen la sobtada intrusió en un à mbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.
​
BibliografÃa
http://llengilitcat.blogspot.com/2016/11/principals-caracteristiques-del-comic.html
http://divuitvint.blogspot.com/
https://www.laregion.es/articulo/xornal-escolar/historia-comic/20170215160916685498.html
http://anykyforova.blogspot.com/2013/05/el-comic.html
​