Avantguardes estadounidenses
Característiques
-
Idees clares.
-
Anticomercial.
-
Cinema psicològic.
-
En contra dels valors estètics i socials de l’època.
-
Busca originalitat, novetat i polèmica a través de nous gèneres i formats.
-
Llibertat compositiva i interpretativa.
Presenta preguntes sense resposta.
Artistes
-
MAYA DEREN: Un dels millors directors avantguardes i dels més influents.
-
DENNIS LEE HOPPER: Actor, cineasta, fotògraf i artista nord-americà.
-
ROBERT BERNARD ALTMAN: Director, guionista i productor de cinema
-
JOHN CASSAVETES: És considerat un dels pioners del cinema independent americà.
-
ARTHUR PENN: Va ser un director i productor de cinema estatunidenc.
-
SAM PECKINPAH: Va ser director i guionista de cine, televisió i teatre estatunidenc.
Nouvelle Vague
Característiques generals
-
És un cinema realista, amb influència del Neorealisme Italià y del llenguatge televisiu.
-
En quant a l’estètica, volien ensalçar la naturalitat i la llibertat creativa i ho van fer a través de: Blanc i negre
-
Il·luminació natural: mai utilitzaven il·luminació artificial. En interiors la llum era indirecta i rebotada per generar un ambient realista.
-
Gravaven amb càmeres modernes i lleugeres en mà, per poder tenir més llibertat. Evitaven les càmeres professionals i tenien un equip tècnic reduït. Això feia que poguessin fer moviments innovadors i seqüències llargues
-
Baix pressupost: això assegurava tenir major llibertat creativa.
-
Els sons, la llum i la música havien de emanar de la mateixa història: Enregistraven el so directament a la gravació en comptes de fer un doblatge a postproducció.
-
Escenaris naturals i llocs identificables, normalment exteriors a París.
-
Moments de improvització de rodatge i dels actors: Actors no professionals i joves amb actuació lliure i intuitiva, sense estrelles importants. Personatges sense rumb ni expectatives i un rodatge on el director ho és tot.
-
Amb tot això es crea un estil de reportatge amb forma despreucupada que tractava sobre temes morals. Les històries tenen inspiració autobiogràfica i els temes són contemporanis i propers als joves.
-
Aquest cinema va fer un canvi al món del cinema, va donar una alternativa estética, de manera de produir i de contingut al món de les pel·lícules. Va canviar la percepció de la realitat a través del cinema, va ser un cinema molt més expressiu que representatiu.
​
Directors destacats:
Els principals directors de la nouvelle Vague son:
-
Agnès Varda(de les primeres directores dones que hi va haver en la nouvelle vagué)
-
Jean-Luc Godard. (considerat un dels millors directors)
-
Louis Malle.
-
Jacques Rivette.
-
François Truffaut (creador de la nouvelle vague)
-
Roger Vadim.
Pelis destacades:
Los 400 golpes - François truffault.
Primer llargmetratge de Francois Truffaut. On relata la història d'un
alumne parisenc, Antoine Doinel, que s'escapoleix de casa fugint d'uns
pares negligents. Tot això fa que acabi per convertir-se en un crimina.
​
Cléo de 5 a 7 - Agnès Varda
És considerada com una de les millors pel·lícules del cinema francès,
va ser el segon treball d'Agnes Vardà, pionera del cinema feminista a
Europa. Aquesta pel·lícula narra la vida d'una cantant (Corinne Marchand)
francesa quan narra la seva vida mentre espera els resultats de les seves
proves de càncer.
Cinema d’autor
Característiques
-
El director té un paper fundamental.
-
Normalment en un guió propi; permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en les pel·lícules.
-
Plasma la seva visió particular, fa una crítica a altres obres o temes molt utilitzats en els mitjans de comunicació.
-
Gairebé sempre són films que únicament alguns entenen, però sempre conviden a la reflexió i a la crítica.
-
Aquests films solen estar protagonitzades per antiherois, perdedors, marginats, delinqüents sense justificació i altres personatges de gran ambigüitat moral …
-
Es trenca amb la costum d’un final feliç
-
Incorporació de moltes innovacions de les avantguardes europees
-
Trencar amb la moral puritana i políticament correcta del Hollywood clàssic..
-
Barreja de gèneres
-
Ús de les noves músiques: jazz, pop, rock, folk, soul, funk o disco de moda als 60 i 70.
​
Obres i directors destacats
François Truffaut: Director de La nit americana
​
​
​
Peeter Greenway: Director de The Pillow Book
Neorrealisme
-
Recerca d'un realisme absolut, una descripció pura de la realitat, prescindint de qualsevol mena d'efecte o trucatge. No són documentals com en el cinema-ull soviètic però fan films de ficció tan realistes que s'apropen al gènere documental.
-
Amb la màxima objectivitat possible adoptar un punt de vista moral i compromès amb la societat per mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies sense caure en la manipulació pròpia de l'època feixista.
-
Rebuig dels drames històrics, l'adaptació de novel·les o el cinema d'herois; retorn a les persones anònimes i vulgars, les classes humils, a les preocupacions qüotidianes, i a les històries íntimes i sense importància aparent, temes que el cinema de Hollywood havia evitat per la seva suposada manca d'interés general.
-
Pressuposts molt baixos, cal fer les pel·lícules amb molts pocs diners.
-
La manca de material i d'estudis de rodatge llança a aquests cineastes a rodar al carrer, amb escenaris reals (no hi ha mai decorats), sense llum artificial, cercant així el màxim realisme i verosimilitut.
-
S'eviten els actors professionals i s'usen actors aficionats o fins i tot als protagonistes reals de les històries interpretant-se a si mateixos.
-
Rebuig del maquillatge i dels vestuaris postissos, s'usen vestuaris autèntics i reals.
-
Diàlegs molt senzills i lineal.
Pelicules més reconegudes
1. Roma, città aperta (1945, Rossellini)
L'òpera prima del neorealisme italià. Inicia la trilogia
de la guerra de Rossellini (al costat de Paisà i Germania
, anno zero). Presenta històries veritables de diferents
personatges després de l'ocupació nazi de Roma.
Va obtenir la Palma d'Or a Cannes i una nominació al millor guió als Oscars.
2. Ladri di biciclette (1950, De Sica)
Amb aquesta obra Vittorio de Sica passa d'actor a director.
Narra la història d'un home a qui, en el seu primer dia de treball,
li roben la bicicleta, un mitjà indispensable per realitzar la seva tasca.
L'actor protagonista d'una angoixant recerca per la ciutat de Roma
era, en la vida real, un obrer. Va aconseguir el Globus d'Or i el
BAFTA a la millor pel·lícula estrangera, així com la nominació al
millor guió als Oscars.
Cinema soviètic
-
Corrent avantguardista que va dominar la producció cinematogràfica russa des de la revolució soviètica fins a poc després de la Segona Guerra Mundial.
-
Estava en contra de l'ús creatiu del cinema sonor
-
Els principal directors del cinema soviètic van firmar l'any 1928 un manifest assenyalant els perills que la paraula i els diàlegs esclavitzessin la llibertat creativa del muntatge, postulant un ús antinatural i asincrònic del so.
​​
Autors més representatius
-
Sergei Eisenstein
-
Lev Kuleixov
-
Dziga Vertov...
​​
Películes:
Octubre (S. M. Eisenstein, 1925)
​
​
La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)
Expressionisme
-
Sol ser entès com la deformació de la realitat per a expressar de forma més subjectiva la natura i l'ésser humà més importància a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitatDona
-
Amb els seus colors violents (en la pintura), la seva temàtica de soledat i de misèria.
-
L'expressionisme va reflectir l'amargor que va envair els cercles artístics i intel·lectuals de la societat alemanya prebèl·lica i d'entreguerres, amargor que provocà un desig vehement de canviar la vida, de cercar noves dimensions a la imaginació, de renovar els llenguatges artístics.
​​
Algunes obres a remarcar
Metropolis (Fritz Lang, 1926)
Nosferatu (F.W.Murnau, 1922)
Dogma 95
-
És un moviment fílmic desenvolupat el 1995 pels directors danesos Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Soren Kragh-Jacobsen.
-
La seva meta es produir pel·lícules simples, sense modificacions en la postproducció, posant èmfasi en el desenvolupament dramàtic.
-
Les pel·lícules Dogma, es caracteritzen per lluir un certificat que atorga l'autenticitat del projecte i d'un nombre de matrícula.
-
Aquest certificat ho expedeix un comitè de jutges que valoren la pel·lícula i s'asseguren compleix amb el vot de castedat.
Free cinema
​Què és el free cinema?
És un moviment cinematogràfic que comença al 1956 i comporta tota la dècada del 1960. Es va originar a Anglaterra per els cineastes que estaven descontents amb el cine de Hollywood ja que no era realista.
Características:
-
Temas: Inconformisme social, crítica a la burgesia i societat immobilitzada.
-
Són històries amb un transfons de tristesa i amargura.
-
Las tramas solen se sobre l’avortament, l’homosexualitat i la liberació sexual de la dona.
-
Protagonistes: Joves treballadors o en atur de classe mitjana-baixa. La família solen estar desestructurades i amb un final no imaginable.
-
Escenari: Ciutats a les fosques i zones industrials.
-
Tipus de gravació: Equips petits amb la càmera a la mà i en moviment, en blanc i negre i amb un audio no sincronitzat.
-
Música: Jazz.
​​
Context històric:​
-
Just quan va començar el free cinema el 1956 es va produir la guerra de Sinaí,, una alianza militar del Regne unit, Francia e Israel contra Egipte, la cual va durar 9 días.
-
En 1960 es va estendre la cultura popular de l'idioma ingles
-
Van apareixer el grup famós The Beatels
-
Fi de la rebel·lió del Mau Mau
-
Es forma el moviment nacional socialista el 1962
-
Es va produir la Revuelta de Brunei 1962
-
Resolució 2065 de l’Asamblea General de les Nacions Unida el 1965
-
Sorgeixen moviments socials o culturals com els "hippies" a Inglaterra
Directors
Tony Richardson
Va ser un director de cine Inglés que va néixer el 5 de juny del 1928 i va morir el 4 de novembre de 1991. Es caracterizaba en les seves películas: creador de drames, moviment accelerat, passades ràpides i flashbacks, moments lyrics mesclats amb escenes de brutalitat.
Va començar a treballar com a director de cinema i teatre. A londres va conèixer diferents directors del moviment free cinema i amb ells va fer la seva primera col·laboració amb Momma Don't Allow (1955).
Desde aquell moment comença a fer moltes més pel·lícules que giren entorn al moviment free cinema, entre elles la que vam veure nosaltres La solitud del corredor de fons (1962). Amb la peli que va guanyar dos Oscar va ser Tom Jones (1963) Pero a mesura que passa el temps les seves pel·lícules van perden fama i no es fins el seu últim treball que el seu exit no cambia, pero poc temps després li diagnostiquen Sida i mort.
​
Lindsay Anderson
Va ser un director anglès de teatre, pel·lícules i documentals. Va néixer el 17 d’abril de 1923 i va morir el 30 d’agost de 1994. Era un rebel que utilitzava el cinema par a provocar canvis. El autor es poc reconegut malgrat haver dirigit algunes de les millors pel·lícules mai produïdes.
Comença la seva carrera dirigint curts documentals i anuncis, treballant en el teatre i escrivint crítiques de cinema. A ell l'interessava més la classe obrera. Debutà en la direcció amb El salvatge ingenu (1963), però va ser a The White Bus (1967) on mostrà els eu estil únic surrealista i la condemna de la societat britànica
La seva obra més important va ser Si… (1968) la cual va ser tan coneguda que ell mateix va decidir fer una secuela anomenada un home de sort (1973) i aquesta després de la seva mort va continuar sent la seva obra maestra.
Obres:
La soledad del corredor de fondo
Colin Smith és un jove de classe obrera que viu als voltants de Nottingham.
Un dia roba en un forn de pa i és enviat a un reformatori. Un cop allà comença a córrer,
i gràcies a les seves qualitats com a corredor de fons va guanyant llocs en la institució
penitenciària. Durant els seus entrenaments reflexiona sobre la seva vida anterior abans
d’entrar al reformatori.
​​​​​​​​​​
El salvatge ingenu
En un poble miner del nord d'Anglaterra, Frank Machin, tipus anglès de caràcter violent
i arrogant, gaudeix de la glòria que li dóna ser l'estrella de l'equip local de rugbi.
No obstant això, la relació amb la seva propietària, una jove vídua, li descobreix una nova
forma de ser i de veure les coses.
Cinéma Vérité
Context Històric
-
Els inicis es poden datar entorn de l'any 1947, després de la fi de la segona guerra mundial i es desenvolupa fonamentalment durant la dècada dels 50 i 60 del segle XX.
-
La dècada de 1950 va suposar la fi del colonialisme francès.
-
Comença com una reacció a la manera clàsica de fer pel·lícules.
-
El creador (Jean Rouch) s’inspira en una teoria de l’època: “la teoría del cine-ojo” de Dziga Vertov i en les pel·lícules documentalistes de Roberto Flaherty.
-
L’aparició d’equips de filmació més petits i per tant, més fàcils de portar, afavoreixen al moviment.
-
Les persones que van impulsar aquest moviment van ser: Jean Rouch, Jean-Luc Godard i sobretot Edgard Morin i Michel Brault, persones que van realitzar la primera pel·lícula pertanyent al cinema vérité: “Chronique d’un été” o “Cròniques d’un estiu”
-
Els vietnamites van perfeccionar una forma de guerra de guerrilles que es va mostrar molt eficaç contra els francesos. Després de la derrota a Dien Bien Phu el 1954, els francesos es van retirar de la Indoxina.
-
La lluita per la independència algeriana va ser més tèrbola. Algèria, que en teoria era un département francès, estava controlada en la pràctica per un milió de colons francesos que desitjaven salvaguardar els seus privilegis. Aferrada a les seves possessions, la comunitat colonial, recolzada per l'Exèrcit i la dreta, van rebutjar totes les exigències algerianes per assolir la igualtat política i econòmica.
-
El Govern va reaccionar amb mitjanes reformes. La pressió internacional va créixer sobre França per part de l'ONU, l'URSS i els EUA, mentre que els pieds noirs
-
Es va evitar per molt poc un complot per enderrocar el Govern francès i reemplaçar amb un règim d'estil militar quan el general Charles de Gaulle va acceptar assumir la presidència el 1958.
-
Els primers intents de reforma de De Gaulle, encaminats a la igualtat política i el reconeixement del seu dret d'autodeterminació, van enfurir els conservadors sense arribar a satisfer les ànsies independentistes dels algerians.
-
Després d'un cop d'Estat fallit el 1961, l'Organisation de l'Armée Secrète va recórrer al terrorisme. Va tractar d'assassinar De Gaulle en diverses ocasions i, el 1961, va esclatar la violència als carrers de París. La policia va atacar als manifestants algerians i va matar a més d'un centenar.
-
A l'any següent, Algèria obtenia la independència.
​​
Que es?
Paral·lelament a la «nouvelle vague», molt proper a aquest i amb grans coincidències apareix a França el, «cinéma verité», de tendència documentalista, que busca captar la vida tal com és. Es va extendre per Canada i Estats Units. Neix a partir de la necessitat d'alguns cineastes de filmar la realitat sense condicionaments. Va tindre molta fama a finals dels 50 i a principis dels 60
Característiques
-
Cameras molt mes lleugeras
-
Negatius amb major sensibilitat, molta més qualitat d’imatge
-
Millora del Zoom
-
Sincronització del so: so natural, sense postproducció
-
Gravacions amb la càmera a l’hombro
-
Actors no professionals
-
Problemes socials realas
-
Localitzacions reals
-
Llibertat en l'expressió de l’autor
​
Directors
Jean Rouch: Jean Rouch va néixer al 31 de maig de 1917 i
va morir al 18 de febrer de 2004. Va ser un gran cineasta.
Tanmateix va crear pel·lícules etnogràfiques (és una tècnica
de investigació que estudia diferents cultures) i de docuficció
( combina el documental amb ficció).
Unes de les seves obres més importants són:
-
“Les Maitres Fous” del 1955
-
“Dionysos” del 1984
-
“Moi, un noir” del 1958
​
Jean-Luc Godard: Jean-Luc Godard va néixer al 3 de desembre de
1930 i va ser un director franco-suis. Té un cinema vantguardista.
Es caracteritza per ser un gran crític i per la seva poesía en les
seves imatges. A més a més a guanyat tres premis:
-
l’”Oso de oro”
-
“Premio Theodor W.Adorno”
-
“Òscar honorífico”.
Les seves obres més importants són:
-
“Film socialisme” del 2010
-
“Week-end” 1967
-
“La Chinoise” del 1967…
​​
​​
Películas
Crónica de un verano (1960)
La pel·lícula comença amb una discussió entre Rouch i Morin sobre si és possible actuar amb sinceritat davant de les càmeres, qüestionant al cinema documental. Així, un grup de persones són dirigides pels cineastes per discutir temes sobre la societat francesa i la felicitat en la classe obrera, obtenint com a projecte final un conjunt de "veritats" que, més tard, quan es exhibida davant els seus protagonistes, serà jutjat.​​​​​​​​​
​
​
​
​
​
​
​
Jazz on a summer’s day (1959)
Documental que mostra a grans llegendes de la música jazz i gospel, que es van reunir en un mateix escenari en ocasió del festival de Jazz de Newport de 1958
